El món d'Encarnación

“En aquest ple­nari hi ha de tot. I hi ha dos cata­lans, ho recordo”, deia Encar­nación Roca, magis­trada bar­ce­lo­nina, a la Cadena SER com a argu­ment de legi­ti­mació del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) en les seves deci­si­ons con­tra les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. Però Roca men­tia, no hi ha de tot, al TC. No hi ha, per exem­ple, juris­tes inde­pen­dents. Només hi ha per­so­nes de con­fiança dels par­tits polítics, com ella i Juan Anto­nio Xiol (extrec els noms en cas­tellà de la web ofi­cial del TC).

El nome­na­ment de Roca és el resul­tat d'un pacte entre CiU i el PSC, con­cre­tat entre Josep Antoni Duran Lleida i Daniel Fernández, exdi­ri­gent soci­a­lista con­dem­nat a un any i qua­tre mesos de presó per tràfic d'influències en el cas Mer­curi. Xiol, per la seva banda, és un per­so­natge de la con­fiança directa del PSOE, que el va pro­moure previ pacte amb el PP. Roca i Xiol no són dos cata­lans, com diu la magis­trada, són dos dele­gats de par­tit. Tant se val on hagin nas­cut.

En qual­se­vol cas, tant Roca com Xiol for­men part del 39 per cent de cata­lans uni­o­nis­tes, els que pen­sen que el poble de Cata­lu­nya ha d'estar per sota de les deci­si­ons dels dotze dele­gats de par­tit que con­for­men el soi-disant Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, tal com es va com­pro­var en la sentència de l'Esta­tut de 2010. Això en el millor dels supòsits ètics; en l'altre, sim­ple­ment, són dos espa­vi­lats que cobren molt bé gràcies a ser cata­lans i donar la cara, pre­ci­sa­ment, con­tra el Par­la­ment de Cata­lu­nya. És la seva opció, òbvi­a­ment. L'únic que no entenc és per què Encar­nación Roca té al men­ja­dor de casa la Creu de Sant Jordi, un honor reser­vat a per­so­nes que “pels seus mèrits hagin pres­tat ser­veis des­ta­cats a Cata­lu­nya en defensa de la seva iden­ti­tat”. En fi...