Opinió

La corbata (III)

Si bé una revolució no es fa només amb una corbata, tampoc no es fa cremant corbates o menyspreant-les

Dis­cul­pin aquest cicle de refle­xi­ons tèxtils, però és impor­tant. Parlàvem de l'inde­pen­den­tisme amb cor­bata, del que sig­ni­fica por­tar cor­bata, sigui per Baños o per Mas. I dèiem que el codi estètic ens indi­ca­ria que una revo­lució no vol cor­bata, però no he cone­gut cap polític més revo­lu­ci­o­nari que Artur Mas durant els últims anys. Tot i que ell no se sent còmode amb el terme trans­gressió (“home, Jordi, vols dir?”), la veri­tat és que ha estat un gran trans­gres­sor. En el millor sen­tit de la paraula. Ha tren­cat inèrcies i tabús, ha des­a­fiat covar­dies, i ha faci­li­tat un movi­ment pacífic i alhora revo­lu­ci­o­nari. La qual cosa em porta, en aquests moments de nego­ci­a­ci­ons
amb la CUP per cul­mi­nar el procés, a par­lar de qua­tre grans encor­ba­tats (i qua­tre revo­lu­ci­o­na­ris) uni­ver­sals: els Beat­les.

L'any 1968 (l'any de les revol­tes estu­di­an­tils a França i de les pro­tes­tes més vio­len­tes con­tra la guerra del Viet­nam), els Beat­les van treure el gloriós The White Album, que incloïa la cançó Revo­lu­tion (ja edi­tada uns mesos enrere). En aquells anys els Beat­les ja no duien gaire la cor­bata, més aviat venien de la medi­tació trans­cen­den­tal a l'Índia, però sens dubte posa­ven encara cor­bata en les seves cançons (aquest cri­teri m'ha val­gut dis­cus­si­ons amb l'amic Sebastià Alza­mora, més par­ti­dari de majes­tats satàniques que tre­uen la llen­gua). El cas és que la lle­tra de Revo­lu­tion és tota una pro­testa con­tra la pro­testa, o més ben dit, con­tra la pro­testa estúpida. Si miren la lle­tra com­pro­va­ran que Len­non exi­gia, als revo­lu­ci­o­na­ris, “veure el pla” abans de res (“we'd all love to see the plan”). “Tots volem can­viar el món, saps? Però quan par­les de des­trucció, treu-me de la llista.” I hi afe­geix que si ha de con­tri­buir a la revo­lució, per exem­ple donant diners “per a per­so­nes amb ments que odien”, ja poden anar espe­rant. “You say you'll change the cons­ti­tu­tion”, però pot­ser que abans alli­be­rem les ments i, si es tracta de por­tar retrats de Mao, no arri­ba­rem gaire enlloc. La recor­rent tor­nada “it's gonna be alright” res­pon més aviat a una men­ta­li­tat zen, a un pren­dre-s'ho amb filo­so­fia, a una influència Yoko si volen, però és tota una decla­ració d'inten­ci­ons: amb ràbia i sense un pla no hi ha cap revo­lució pos­si­ble.

Que jo digui ara que els Beat­les
tenien raó és absurd, perquè els Beat­les sem­pre tenen raó, però val la pena només repas­sar la història per veure que, si bé una revo­lució no es fa només amb una cor­bata, tam­poc no es fa cre­mant cor­ba­tes o menys­pre­ant-les. Evi­dent­ment l'extrema esquerra va dir que era una cançó petit­bur­gesa i plena de covar­dia, i es van aga­far més a l'Street Figh­ting Man dels Sto­nes (“my name is called dis­tur­bance; I'll shout and scream, I'll kill the King, I'll rail at all his ser­vants”). I els trotskis­tes, leni­nis­tes i maois­tes evi­dent­ment van trac­tar Len­non d'ingenu cap amunt. Però què va dir el con­ser­va­do­risme ame­ricà? Va dir que compte. Que això era molt més perillós. Que amb Revo­lu­tion s'evi­den­ci­ava que els Beat­les eren uns sub­ver­sius mode­rats que indi­ca­ven als comu­nis­tes com fer les coses perquè la “revo­lució” tri­omfés. Hi havia, en efecte, més perill en les for­mes mode­ra­des que en les violències estu­di­an­tils. Eren el tri­ple d'efec­ti­ves. Jo espero que tot ple­gat acabi bé. I aca­bar bé vol dir no aca­bar en una com­pe­tició de puresa on només compti la tren­ca­dissa urgent i les coherències imper­me­a­bles. Tots volem can­viar les coses: que cadascú hi posi el millor, i tot anirà bé. “It's gonna be alright.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia