La creu de tenir un valor excepcional

Quan Tàrraco va rebre la dis­tinció de patri­moni mun­dial de la Unesco, ara fa quinze anys, l'Ajun­ta­ment ja sabia que no rebria ni un sol euro com a ajut directe per al man­te­ni­ment del patri­moni. Però cal­cu­lava que podria com­pen­sar el sobre­cost que supo­sava el reco­nei­xe­ment amb l'aug­ment del nom­bre de turis­tes –que clara­ment s'ha dis­pa­rat– i amb una bene­volència de les admi­nis­tra­ci­ons espa­nyola i cata­lana, que havien de mirar Tàrraco amb més bons ulls a l'hora de repar­tir ajuts, cosa que ha estat difícil els dar­rers anys. Per això ara les quinze ciu­tats de l'Estat que són patri­moni mun­dial s'unei­xen per dema­nar com­pen­sa­ci­ons pel fet de ser-ho. Via impos­tos, exemp­ci­ons o amb sub­ven­ci­ons direc­tes. Per dema­nar que no quedi.