Laxants

Si jo tingués diners, invertiria en accions borsàries. En concret, en la indústria del laxant. Perquè el restrenyiment, com a mercat de present i de futur, està assegurat. Vivim en una cultura social que, un cop liquidada l'etapa dels rosacis núvols de cotó fluix que adornen les parets de les guarderies infantils, prestigia la cara de pal, l'agressivitat, la rudesa en les formes, la mala educació com a garantia d'una suposada autenticitat cerval, i una competitivitat malsana que sobretot es fonamenta en la desacreditació o eliminació de l'altre. Aquestes actituds tenen traduccions particulars i genèriques molt tangibles. Hi ha, per exemple, una figura professional del tot deshumanitzada però al mateix temps molt cotitzada: el cap de secció que a cada instant recorda als seus subordinats que “ningú no és imprescindible”. Hi ha el professor que en el procés de transferència de coneixements només concep un sentit punitiu, fins al punt de creure que la seva qualitat docent és proporcional al nombre d'estudiants suspesos i a la manca d'alegria de les seves classes. Hi ha estudiants amb la brúixola tan desguitarrada que interpreten que si el professor els tracta amb amabilitat i educació és perquè deu tenir alguna debilitat a amagar o una impossibilitat innata de jerarquitzar (alerta, verb en voga). Hi ha la gent d'ordre, governants a l'antiga, que mantenen una concepció patrimonialista del poder i que apliquen l'agredolç del paternalisme, aquella actitud que en la mateixa ajuda que puntualment presta, també precisa l'ample radi dels seus dominis amenaçadors. Hi ha els joves governants, els de la suposada revolta generacional; són joves hipermasteritzats, tan lluminosos com violents, que exhibeixen una coherència granítica però propugnada a través de l'antiquíssima agressivitat: “Pedro Sánchez es un cenizo” (Pablo Iglesias), “Són màfia, gentussa, lladres” (Ada Colau), “Utilitzarem l'odi contra Mas” (Gemma Ubasart). En aquest marc, no és d'estranyar que David Fernàndez encara estigui expiant el pecat original d'haver abraçat Mas en un rapte emotiu, que el feia humà, sí, però imperdonablement dèbil. Si jo tingués diners invertiria en la indústria del laxant.