Preguntes sense resposta

En comptes de pensar en els països que podrien fer de mediadors en una hipotètica ruptura amb l'Estat, potser és l'hora d'estudiar qui podria exercir aquest paper en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. L'AMI s'hi va oferir ahir, després que divendres es complissin dos mesos de les eleccions. Aquells comicis, recordem-ho, que havien de ser el vot de la teva vida, segons el lema de la coalició entre CDC, ERC i els independents, i als quals els cupaires concorrien amb aquell determinat Governem-nos. El 27-S plantejat com el pas endavant definitiu cap a la independència de Catalunya i que en poc més de seixanta dies ha derivat en un bloqueig del procés d'incerta resolució. A principi de desembre, el sentiment no és d'haver fet res històric i encara menys de governança. Les forces sobiranistes van errar en el pronòstic. Hi ha decepció i la sensació que allò que deia fa uns dies l'exlehendakari Juan José Ibarretxe, que el projecte català només descarrilaria si ho fa aquí, no pel que facin Madrid o la Unió Europea, és talment així. I sembla que el comboi està a punt de sortir de la via.

La ratificació de la CUP en la seva negativa a investir Artur Mas com a president de la Generalitat i la de Junts pel Sí en l'afirmació què no hi ha candidat alternatiu deixen poques opcions més enllà de la possibilitat de repetir les eleccions al març. Malgrat les veus que intenten normalitzar-ho –aquí un s'adapta a tot, diuen–,uns nous comicis serien un fracàs i suposarien un cop dur per al procés. També obririen interrogants que a hores d'ara –segurament perquè ningú vol donar la negociació per trencada– no tenen resposta. Serien, de nou, plebiscitàries? Es repetiria la coalició de Junts pel Sí? I què passaria amb els independents que es van presentar el 27-S, repetirien? I quin seria el següent moviment si, tot i els nous comicis, es repeteix un resultat similar al de fa dos mesos? Si ara les forces sobiranistes no es posen d'acord, per què ho haurien de fer només passats uns mesos? Silenci total.