Abstenció

En vista del repte elec­to­ral, qual­se­vol presa de posició dels par­tits cor­res­pon a la seva pròpia lògica: afron­tar-lo en soli­tari, en coa­lició i fins i tot optant per l'abs­tenció jus­ti­fi­cada. Cal supo­sar que és el resul­tat de les valo­ra­ci­ons fetes i deba­tu­des, en què cadascú deci­deix allò que li pot donar més ren­di­bi­li­tat o pot mos­trar la seva coherència. Tot és lògic i tot és lícit. Amb tot, he de con­fes­sar que em costa enten­dre les posi­ci­ons abs­ten­ci­o­nis­tes, tant per­so­nals com col·lec­ti­ves. Crec que en cada con­sulta es juga alguna cosa del nos­tre esde­ve­nir i per això és impor­tant par­ti­ci­par-hi. Fins, com a pro­testa, puc enten­dre qui es pre­senta a unes elec­ci­ons i després, com a decisió política de rebuig, no ocupa els escons gua­nyats. Però renun­ciar a pre­sen­tar-s'hi no entra en els meus esque­mes per­so­nals. Es dirà, per part dels abs­ten­ci­o­nis­tes, que tals o tals altres no són les seves elec­ci­ons i que la seva acti­tud és una manera de demos­trar la des­con­nexió amb deter­mi­na­des ins­ti­tu­ci­ons, en les quals no es creu ni es vol creure. Més hi ha una valo­ració poste­rior a la qual es renun­cia: es deixa orfes els votants d'aque­lla opció deter­mi­nada. Qui vota una ide­o­lo­gia con­creta, repre­sen­tada per un par­tit con­cret, i es veu obli­gat a cer­car una altra pape­reta, és con­vi­dat a un acte d'infi­de­li­tat que fins pot tenir reper­cus­si­ons poste­ri­ors.

En les actu­als elec­ci­ons per gua­nyar un tiquet per viat­jar a Madrid, la CUP ha renun­ciat a pre­sen­tar-s'hi, de la mateixa manera que en les euro­pees renun­cia a la cursa per anar a Brus­sel·les. Els cupai­res tenen clar que no cre­uen en l'actual maremàgnum euro­peu ni en les con­xor­xes de los Madri­les i deci­dei­xen ale­gre­ment no anar a la gre­nya elec­to­ral, per man­te­nir la puresa de les idees. Per­me­teu-me pre­gun­tar: què els cal fer, als 330.000 elec­tors que van fer el gros de votants acon­se­guit en les dar­re­res con­sul­tes?; o, encara, es pot cri­dar a l'abs­tenció a qui desitja con­fron­tar les idees a les urnes? Doncs sí, optar per l'abs­tenció és lícit, no sé si lògic, però pot­ser és la manera més còmoda de man­te­nir uns prin­ci­pis que alguns pen­sem que només es refor­cen en la con­fron­tació en l'arena política on, al final, s'expo­sen les raons del perquè de tot ple­gat.