Opinió

Sense mots comuniquem

La comunicació no verbal influeix i molt en el nivell de puntuació d'un candidat, un nivell en què la cara més humana, més propera a la gent permet guanyar el cor de l'electorat

La comu­ni­cació no ver­bal l'expli­ci­tem amb els ges­tos i postu­res cor­po­rals, les expres­si­ons faci­als, la distància física, el con­tacte cor­po­ral, l'ús del temps, les tona­li­tats de veu, la dis­tri­bució de l'espai i també l'aspecte físic. Hi ha, doncs, sen­ti­ments i emo­ci­ons que els nos­tres inter­lo­cu­tors es repri­mei­xen i no expres­sen ver­bal­ment.

El que trans­me­tem és la iden­ti­tat per­so­nal, l'estat d'ànim i les emo­ci­ons i moti­va­ci­ons. En una comu­ni­cació inter­per­so­nal, un 55% del sig­ni­fi­cat prové de mis­sat­ges que trans­met el propi cos; un 38%, del para­llen­guatge, i un 7%, de les parau­les.

El que es va veure en el debat del 7 de desem­bre per Ante­na3 TV és un exem­ple més que il·lus­tra­tiu d'aquests per­cen­tat­ges, dels quals pre­va­len els ges­tos, les mira­des, els silen­cis, el con­trol de la res­pi­ració, els tons de veu, la ves­ti­menta…, és a dir, tot allò que no diem ver­bal­ment i que, a ulls dels espec­ta­dors, té un gran sig­ni­fi­cat que dei­xem fluir des del conei­xe­ment intuïtiu i els hàbits cul­tu­rals.

Al plató, qua­tre can­di­dats (¿només qua­tre?), Soraya, Rivera, Igle­sias i Sánchez, drets, sot­me­sos als desig­nis de l'audiència i amb un gran poder latent com és el periodístic, que va impo­sar les seves nor­mes per exa­mi­nar els polítics també del domini del llen­guatge no ver­bal.

Pedro Sánchez, del PSOE, cre­uava tímida­ment les mans, i això es pot inter­pre­tar com un gest d'auto­con­trol per evi­tar qual­se­vol sos­pita d'inse­gu­re­tat. Com­pen­sava, però, aquest punt nega­tiu amb un dis­curs en què el to de veu reflec­tia una certa segu­re­tat.

Pablo Igle­sias, de Pode­mos, s'afer­rava al seu boli Bic, una manera d'entre­te­nir les mans i una imatge de sem­pre a punt de fer ano­ta­ci­ons. La seva veu, poc corpòria, era com­pen­sada per un estil infor­mal que con­necta amb els joves i la classe tre­ba­lla­dora.

Albert Rivera, de Ciu­da­da­nos, bus­cava on podia col·locar les mans, una forma notòria d'inse­gu­re­tat que pro­cu­rava dis­si­mu­lar amb una ges­ti­cu­lació, massa enèrgica i tallant.

Soraya, del PP, mos­trava un estil hieràtic al prin­cipi, sobre­tot per la cai­guda de braços en el moment de les pre­sen­ta­ci­ons, però amb un movi­ment de mans prou con­tro­lat per fer creïble el seu dis­curs.

Tant Igle­sias, com Sánchez i Rivera van cri­ti­car el fet que no es pre­sentés Mari­ano Rayoy en aquest debat. L'argu­men­tació de Soraya és que són un equip; però, més enllà d'aquesta excusa poc creïble, la decisió que subs­tituïssin el pre­si­dent en fun­ci­ons per la número dos té més encerts que no pas si hagués estat el con­trari. ¿Per què? Doncs perquè ara mateix el per­fil d'una dona que ha sor­tit a ballar en un plató i que ha pujat en glo­bus aerostàtic té més ganxo que no pas els insípids comen­ta­ris radiofònics de fut­bol de Rajoy amb el seu fill, mal­grat la supo­sada pre­pa­ració tècnica.

La comu­ni­cació no ver­bal ens demos­tra, doncs, que el cos és un reflex de la ment, que el pen­sa­ment i els sen­ti­ments no tan sols aflo­ren en el dis­curs ver­bal, sinó que també ho fan en les expres­si­ons faci­als, en el som­riure de com­promís o no, en el com­por­ta­ment espon­tani o no fora dels espais polítics con­ven­ci­o­nals… Ras i curt: la comu­ni­cació no ver­bal influ­eix i molt en el nivell de pun­tu­ació d'un can­di­dat, un nivell en què la cara més humana, més pro­pera a la gent, per­met gua­nyar el cor de l'elec­to­rat. Ara, el 20-D, caldrà veure si la raci­o­na­li­tat res­pecte al nivell d'atur juve­nil, les grans reta­lla­des, etc. pesa més que les gràcies més banals de cada can­di­dat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia