L'any de les eleccions

No sol passar i això ha fet distint aquest 2015. Ha estat un dels rars anys en què tots els ciutadans dels Països Catalans, sense excepció, han estat cridat a les urnes. Al Principat, el País Valencià, les Illes, Andorra i la Franja hi ha hagut eleccions locals. A tot arreu també, tret lògicament d'Andorra, hi ha hagut eleccions regionals. Eleccions que s'han fet a la Catalunya del Nord en doble format, departamentals primer i regionals, la nova regió, ara fa unes setmanes. Al sud, en fi, també hem votat en les eleccions espanyoles. Així que hem tingut 10 eleccions en 12 mesos. Un autèntic rècord.

I no unes eleccions qualssevol. Només cal mirar els resultats. Al Principat el 27-S, malgrat l'espectacle posterior, ha estat un vot, literalment, històric. I tot i que no siga tan transcendent el vot també va portar un canvi radical al País Valencià i les Illes. Tant en les municipals com en les autonòmiques es van canviar majories i així vam assistir al naixement de governs de progrés i nacionalistes o a la conquesta per Compromís de l'ajuntament de la capital. A l'altra capital, a Barcelona, les eleccions locals van consolidar també el fenomen Colau, un dels més intrigants i interessants de la política catalana recent. Colau va guanyar, encara que amb una majoria ínfima, va ajudar a fer guanyar les espanyoles, aprofitant la divisió de l'independentisme, però en canvi es va inhibir en les catalanes, provocant en part la caiguda d'un projecte al qual en teoria hauria d'haver donat suport. A Andorra, finalment, les eleccions comunals han portat també a una crisi política, resolta amb una dimissió ministerial.

Esperem que el nou any resolga ràpidament alguna de les incògnites que han quedat penjades. Especialment la formació del nou govern català.