Acord insuficient

La cimera climàtica de l'ONU a París va concloure amb un acord manifestament insuficient. De fet, l'acord és només una declaració d'intencions, sense límits globals d'emissions a compartir, ni cap previsió de sancions per als incomplidors. Això és deliberat per tal que l'acord pugui ser signat directament pel president Obama, i no hagi de passar pel Congrés dels EUA, on seria trinxat. No obstant, l'acord aporta les següents novetats positives. En primer lloc, és un acord signat per uns gairebé dos-cents països, i això vol dir que hi ha un consens universal sobre els punts clau (fins i tot dels països petroliers). En segon lloc, estableix com a llindar no ultrapassar un augment de temperatures màxim d'1,5 ºC sobre les temperatures preindustrials. Fins ara el valor de consens polític era de 2 ºC, però ja fa temps que el consens científic va establir que 2 ºC era massa perillós i que calia rebaixar aquest llindar a 1,5 ºC (dels quals, malauradament, ja n'hem utilitzat 1 ºC). En tercer lloc, l'acord vol aconseguir “en la segona meitat del segle” una reducció tal de les emissions que faci que deixi d'acumular-se més CO2 a l'atmosfera. I, en darrer lloc, estableix un mecanisme de revisió quinquennal de l'estat de la ciència, dels compromisos dels països i del seu compliment. Molts observadors creuen que la conseqüència més positiva és la senyal inequívoca que envia als mercats, que aquests ja han escoltat, de cap a quina direcció vol caminar el món. A partir d'ara, per a qualsevol gestor de fons, serà negligent i irresponsable no tenir en compte les intencions d'aquest acord a l'hora de decidir a on invertir i què finançar. En qualsevol cas, vist el que ens calia per tenir perspectives plausibles d'evitar un escalfament desastrós, l'acord és terriblement insuficient. Per exemple, les accions per reduir les emissions es limiten a la suma dels compromisos voluntaris que cada país ha expressat que volia dur a terme. El problema és que els mateixos experts de l'ONU han conclòs que les emissions resultants d'aquests compromisos ens portaran a un augment de temperatures de 2,7-3 ºC. I amb això ja es desencadenen automàticament un seguit de mecanismes naturals d'augment de l'escalfament (fosa del gel de l'àrtic; desgel del pergelisòl siberià, etc.) que ja no podrem deturar de cap manera. I això, és clar, és en el cas que els països compleixin els seus compromisos.

L'analista Gwynne Dyer valora molt positivament les revisions quinquennals, perquè creu que la por és un motivador capital, i entén que el que serà políticament possible d'aquí a cinc anys pot ser molt diferent si entremig hem estat col·lectivament colpejats per uns quants huracans, o onades de calor extraordinàries, més.