Keep Calm
Ni Mas ni març
Sobre el xiulet final, com va passar amb aquell fantàstic gol d'Iniesta a Stamford Bridge que va obrir pas a un període gloriós, JxSí i la CUP van tancar ahir un acord que permet evitar la convocatòria d'eleccions anticipades per al proper mes de març i iniciar la legislatura de la desconnexió. Si en les darreres setmanes els negociadors de CDC s'havien cansat de dir que l'acord passava pel o Mas o març, és a dir, per mantenir el candidat originari de la coalició, Artur Mas, o anar als comicis anticipats, ahir ens vam quedar, de cop, sense ni l'un ni l'altre. Més enllà de les preguntes òbvies sobre com funcionarà aquest acord en els propers mesos, sobretot pel que fa a la integració de dos diputats de la CUP al grup parlamentari de JxSí, la gran qüestió que planava sobre la decisió era perquè ahir sí i fa tres mesos no. Mas va contestar aquesta pregunta assegurant que havia estat així pel fet que fins diumenge passat encara era possible investir-lo, cosa que és certa tècnicament. Però també ho és que de les seves trobades amb dirigents de la CUP li havia quedat molt clar que no l'investirien mai.
L'encara avui president, però, tenia un problema afegit al de posar el procés en crisi: el partit. La seva renúncia suposava un cop molt fort a un partit que té clar que s'ha de refundar però que, superat pels esdeveniments, va tard en els deures. Mas ha escurat al màxim i, com a animal polític que és, ha posat el seu cap a la safata només quan ha vist que era inevitable i quan, com si fos una partida de pòquer, en podia treure el màxim rendiment. L'acord d'ahir situa Carles Puigdemont a la presidència, un dels noms, com el de Neus Munté, cridats a tenir protagonisme en la refundació de CDC, però, sobretot, lliga la seva marxa a l'estabilitat de la legislatura, un altre element clau per poder, mentrestant, rearmar el partit.