Salvada la investidura, format el govern, consolidada l'oposició –de la CUP– i salvat també el procés, arriba el moment dels debats interessants. Del què i del com, sense que “el qui” toqui tant la gaita. El què, d'entrada i primerament, serà amb quins diners, i el com serà com ens en sortim. Amb tan pocs diners. Auxili i vinga! La discussió entre Junts pel Sí i la CUP serà interessant, perquè marcarà el límit entre la realitat i la utopia. La utopia és pensar-se que hi pot haver despesa sense ingressos. La realitat, amarga, és dependre del gota a gota que marca l'Estat. La utopia és reclamar renegociar el deute. La realitat és poder-ho fer perquè en el cas de la Generalitat aquest deute ara està en gran part en mans de l'Estat. Com demanen els cupaires més audaços, la discussió hauria de ser amb llum i mòbils. S'hauria de gravar perquè finalment el poble pla i espavilat pogués fer-se'n una idea sense interpretacions interessades ni demagògia de trinxera. És possible articular uns comptes públics sense comptar amb l'Estat? És possible desprendre'ns de l'Estat –desconnectar– sense una certa autonomia financera? Quin és el dèficit fiscal real ara mateix en temps de crisi allargada? Hi ha cap banc o fons internacional disposat a deixar diners a la Generalitat en un moment de transgressió? A quin preu? Com es fomenta l'economia productiva, que per als que més criden és anatema, i quines són les prioritats que es marquen per a l'ajuda social? Ens arriba la discussió més interessant.