Ocupació i medi ambient

El dilema entre la protecció del medi ambient i el manteniment de llocs de treball és fals. Tant als països desenvolupats com als emergents els governs i les opinions públiques tendeixen a confondre aquestes dues idees i pensen que la reducció d'emissions contaminants destruirà llocs de treball.

Però, en realitat, per reduir l'impacte que l'activitat econòmica té sobre el medi ambient seran necessaris molts llocs de treball. Tant en la producció de béns respectuosos amb el medi ambient com en la provisió de serveis encaminats a reduir les emissions i el consum d'energia i recursos naturals.

Per produir energia més neta cal reduir l'ús de combustibles fòssils. En un primer moment es pot substituir l'ús del carbó o petroli pel gas natural, que suposa una menor emissió de diòxid de carboni, però la solució definitiva del problema requereix la utilització d'energies renovables com l'eòlica, la hidràulica o la solar. Inclús la biomassa, si es manté dins d'uns nivells sostenibles. La producció d'energia renovable ja genera molts llocs de treball. L'Agència Internacional de l'Energia va calcular que mentre que aquest sector va generar 2,3 milions de llocs de treball a escala global el 2006, el 2014 ja en va suposar 7,7. És cert que el nombre de llocs de treball en la producció d'energia fòssil ha experimentat una davallada en la darrera dècada, però aquesta davallada ha estat deguda a la millora en la productivitat de les mines de carbó i en el transport de carbó, petroli i gas natural i no pas a la introducció de noves fonts d'energia.

A més, per mesurar l'impacte de la substitució de tecnologies contaminants per les renovables cal mesurar no tan sols els llocs de treball generats directament en el sector energètic sinó que cal tenir en compte tota l'economia. Omplir de gasolina el dipòsit del cotxe o generar electricitat en una planta elèctrica que crema petroli o gas no genera gaires llocs de treball. En canvi, els estudis mostren que les energies renovables i la inversió per millorar l'eficiència energètica generen, de mitjana, més llocs de treball que la producció d'altres béns i serveis.

Si s'introdueixen EN la indústria, el transport i les llars les tecnologies més eficients ja existents, les empreses i les famílies estalviaran uns diners que podran utilitzar-se en la compra d'altres béns i serveis, i per tant s'expandirà l'activitat econòmica. Un estudi recent per als Estats Units va mesurar l'efecte de reduir en un 40% les emissions d'ara fins al 2030 mitjançant l'ús d'energies més netes i la millora en l'eficiència. Mentre que es perdrien 1,5 milions de llocs de treball en el sector de l'energia fòssil i en indústries intensives en energia, es generarien 4,2 milions de llocs de treball, directes i indirectes, en la producció de béns energèticament nets i en els serveis relacionats. El resultat seria un increment net de 2,7 milions de llocs de treball, la qual cosa permetria reduir en 1,5 punts la taxa d'atur. Estudis similars per a la Unió Europea i una quinzena de països emergents mostren que els canvis implicats per l'acord de París del 2015 augmentarien els llocs de treball entre un 0,5% i un 2%.

Més enllà de les tecnologies i els objectius de reducció d'emissions, per aconseguir aquest canvi són necessàries polítiques adequades. Cal que el preu de l'energia reflecteixi els veritables costos per a la societat, incloent no tan sols els costos d'extracció i transport, sinó també el cost que implica la degradació del medi ambient. I això s'aconsegueix mitjançant la introducció d'impostos (taxes ecològiques). Però no tots els impostos tenen el mateix efecte. Els que graven directament les emissions i l'ús de recursos perjudiquen molt menys la generació de llocs de treball que els que graven els salaris i beneficis de les empreses implicades.

Sovint les oportunitats no vénen només de les tecnologies, sinó de la millora dels processos de producció. Per això és necessari que els treballadors i els empresaris tinguin un coneixement suficient sobre qüestions energètiques. La cooperació entre sindicats, organitzacions empresarials i ministeris de Treball es fa imprescindible. A Alemanya, la cooperació entre aquests agents ha permès el programa d'estalvi energètic més gran del món (120.000 milions d'euros fins ara). Al Brasil ha permès la integració de les energies renovables amb els programes d'habitatge social. A l'Índia i a Sud-àfrica s'ha vinculat el sistema de protecció social amb el treball en sectors que combaten el canvi climàtic. A Bangladesh el Ministeri de Treball ha donat formació per a la instal·lació de plaques solars en més de quatre milions de llars rurals.

Canvi climàtic, ocupació i coneixement són conceptes interconnectats, de la mateixa manera que estan interconnectats els reptes socials i els mediambientals. Cal treballar en totes aquestes direccions alhora per aprofitar les sinergies.