A governar

Bé, ja ha passat un mes i n'hem parlat des de totes les perspectives. El relleu de Carles Puigdemont a l'alcaldia de Girona va ser mogut, massa per al gust de gairebé tothom, començant pels convergents i els seus socis de Demòcrates. D'acord. Després, va venir el xou de la promesa o jurament del càrrec, que se n'ha fet molta conya, però que, des del meu punt de vista, significa que algú que havia de vetllar perquè la cosa es fes bé, no va acabar de fer-la. D'acord. Després, va venir la història de les campanes de la catedral, que espero que hagi acabat bé o que acabi del gust de tothom. Per mi, que les campanes toquin i, si és possible, que no molestin a ningú. Segur que hi ha possibilitats que la cosa vagi per aquí des d'un punt de vista tècnic. Se n'ha parlat molt, de les campanes, però és normal que sigui així perquè és un tema ciutadà en què tothom pot tenir opinió. No hem de privar algú del dret a queixar-se, només faltaria, però el benefici comú ha de ser el que prevalgui, sense que hi intervinguin jutges, si és possible, que de dret en deuen saber molt, però l'haurien de reservar per a aquelles coses en què realment calen les seves autoritzades decisions. Hem vist ferms defensors de les campanes i assemblees amb veus cantants ben curioses, amb molta d'experiència política. I quan tornem a sentir el so de les campanes, el brogit se centra en el sou de l'alcalde i si ha de ser o no ha de ser el que es vol fixar. I es parla a la brava, considerant escandalosa la quantitat, sense pensar el que cobraven, com cobraven i d'on cobraven els d'abans. O alguns dels teus que també governen. Perquè aquí tothom s'escandalitza, però tothom hauria de mirar cap a casa. Càrrecs de confiança a l'Ajuntament que s'intercanvien amb nous càrrecs al govern, alguns sous que sí que em semblen escandalosos, i no parlo de l'alcalde de Girona i la sensació que tothom tira merda a d'altres però fa el mateix cap a casa. O gairebé tothom, que no tots són igual, és clar. Però tots tenen assessors i a mi el que m'interessa saber és què cobren de diner públic i no què fan després amb el que cobren. O sigui que m'empatollo per dir que tot plegat està molt mogut, que tothom té coses per resoldre a casa i que, potser, als gironins el que els interessa és que deixin de barallar-se i comencin a treballar per la ciutat. Arreglin el sou i a treballar!