Pretext administratiu

Lentament les administracions públiques adopten i aprofiten les possibilitats de millora que ofereixen les noves tecnologies. Evolucionen cap a l'administració electrònica a ritmes diferents, segons les seves dimensions i recursos; no pot ser d'altra manera. El canvi ha de ser lent perquè els errors, quan es vol anar massa de pressa, costen una fortuna. El darrer mal exemple es diu LexNet, el sistema promogut pel Ministerio de Justicia per a l'intercanvi d'informació. Planteja molts dubtes legals de fons (indirectament posa en qüestió la independència del Poder Judicial), se'n desconeix quin grau de confidencialitat i seguretat garanteix (hauria de ser de codi obert per poder-ho verificar) i provoca constantment problemes a milers d'usuaris (és evident que no es va provar suficientment abans de fer-lo operatiu). Tot i això el ministre Català diu estar-ne “razonablemente satisfecho”, segurament perquè no l'ha de fer servir. En l'evolució cap a l'administració sense papers hi ha una nova data marcada en vermell en el calendari.

A partir del 3 d'octubre d'enguany els expedients que s'obrin a qualsevol administració pública només tindran validesa legal si són en format electrònic i si garanteixen l'autenticitat de la informació. El paper només serviria ja com a suport de treball però no tindria efectes jurídics. No serà el primer, ni el segon, ni el tercer termini que una llei imposa i l'administració no compleix, perquè evidentment es tracta d'un termini impossible de complir, almenys per a la gran majoria d'ens locals, tot i els esforços que es fan des del Consorci d'Administració Oberta de Catalunya per donar-los eines. No obstant això, malgrat tot, d'aquesta manera desigual, a batzegades i amb recursos no sempre ben invertits, l'administració electrònica avança. En realitat s'ha convertit en la idea força del canvi en l'administració, fins al punt que ha fet desaparèixer dels programes electorals i de l'agenda política altres reformes administratives igualment substancials i necessàries. Per exemple, la racionalització dels múltiples nivells d'administracions o la professionalització.

La nova administració hauria de ser radicalment professional, menys colonitzada pels partits polítics de torn, amb un mínim de càrrecs de lliure designació (més de 4.000 només a l'Administració de l'Estat) i més places de direcció a ocupar únicament pels professionals de plantilla, amb sistemes objectius de valoració de mèrits que incentivin i permetin fer carrera professional. Són idees que eren molt més presents abans però que ara estan a l'ombra. L'adveniment de l'administració electrònica no ha de ser pretext per oblidar la reforma d'aquests aspectes també substancials.