Sinècdoque fatal

El ter­ror que des­plega Estat Islàmic a Europa busca traure la pit­jor part de l'ànima dels euro­peus. Siguin cris­ti­ans, siguin laics o siguin ateus. El giha­disme és una guerra i la guerra exi­geix guer­rers de dos o més bàndols. Per això gua­nya­ran si l'obte­nen. I per això, i per civi­lit­zació, cal evi­tar-la. Per això mateix no es pot con­si­de­rar l'islam com un ene­mic i els musul­mans euro­peus com la quinta columna. No són la quinta columna de res, sinó la pri­mera, la segona o la ter­cera d'una soci­e­tat que s'iden­ti­fica
amb el progrés. El giha­disme està en guerra, però no només con­tra els infi­dels cris­ti­ans, sinó també con­tra els matei­xos “blas­fems” musul­mans. El giha­disme mata més musul­mans que cris­ti­ans. Arreu del món. Tot­hom que no pensa com ells és n'és víctima. Tot­hom pateix la ira dels intran­si­gents, que
és qual­se­vol cosa menys “santa”. Aquesta “guerra” només es pot gua­nyar si tot­hom n'és cons­ci­ent. Cris­ti­ans, els altres musul­mans, agnòstics i ateus. N'hi ha que no ho ente­nen. I que fomen­ten, al cor de l'Europa, la sinècdo­que fatal. El tot per la part i la part pel tot. L'extrema dreta galleja i en trau
el màxim pro­fit. Sense el fona­men­ta­lisme islàmic seria resi­dual, pot­ser mino­ritària. Amb el giha­disme gua­nya elec­ci­ons. Aquesta és una altra “guerra” que cal gua­nyar. Intran­sigència con­tra intran­sigència és la catàstrofe. Europa s'hi ha doc­to­rat amar­ga­ment al llarg de la història. Som vícti­mes pre­fe­rents. Tenim por i impotència. Però també tenim raó. Gua­nya­rem si no som com ells.