Opinió

De set en set

Rodar món

Poques vegades el proverbi s'aplica a l'amor

“Roda el món i torna al Born.” Aquest refrany popu­lar diu que, encara que es vagi lluny o es viatgi molt, sem­pre hi ha la tendència a tor­nar al lloc d'ori­gen o al punt més cèntric. Poques vega­des el pro­verbi s'aplica a l'amor. Sobre­tot perquè sovint apa­reix l'aixafa gui­tar­res de torn i diu allò tan cursi de: “Sego­nes vega­des mai no foren bones”, que con­trasta amb l'opti­mista que li engalta: “A la ter­cera, va la vençuda.” Esti­mes algú amb boge­ria, hi vius la història més potent de la teva vida i, pels motius que sigui i sense raons de pes, la relació es fon. Després d'un dol allar­gas­sat en què et falta poc perquè et sur­tin tera­nyi­nes a l'ànima i pen­ses que et que­daràs per ves­tir sants sen­tint-te incapaç de subs­ti­tuir aquell amor per cap altre, ho inten­tes, per salut men­tal. Conei­xes més gent –sem­pre incom­pleta, sem­pre llu­nyana– però mai dei­xes de recor­dar aque­lla cara que, d'entre totes, et segueix esti­bant cap a l'abisme de tu mateix cada vegada que t'hi cre­ues pel car­rer o hi coin­ci­dei­xes en una cafe­te­ria. I un dia, el calen­dari t'avisa que ja és pri­ma­vera. Però a fora plou, ha nevat fa qua­tre dies i fot un fred de mil dimo­nis. Cap al fre­nopàtic, tots ple­gats, que n'hi ha més a fora que a dins: el clima, els amants que es tor­nen a seduir amb la urgència pròpia del no-entenc-res-però-vull, i les cares d'un pas­sat que no ha qua­llat perquè de casa només n'hi ha una. Els petons tenen el mateix gust que abans. La pell es coneix i manté l'escal­for. I els ulls nets que et miren t'asse­gu­ren que no t'han dei­xat de voler mai. I fli­pes sar­gan­ta­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.