El preu d'internet

Van caldre vint segles i ara només han fet falta vint anys. El paper ha estat fins avui el principal suport que ha permès fer circular la informació, el saber i la cultura. Els historiadors expliquen que aquest producte es començà a fabricar i a utilitzar per escriure a la Xina, fa prop de dos mil anys. Molt lentament (fins al segle XIII no es va començar a fer servir a Europa) va passar a ser el suport on els humans, alguns humans, escrivien, guardaven i divulgaven les idees. Lentament i també selectivament, perquè la impremta i el paper van ser tecnologies a l'abast de molt pocs almenys fins ben entrat el segle XIX, quatre-cents anys després de l'invent de Gutenberg. Internet ara agafa el relleu en la funció de difondre el que sabem i el que pensem. En contrast amb la lentíssima progressió del tàndem paper-impremta, l'accés a internet s'ha universalitzat a velocitat extraordinària. En el cas del primer van ser vint segles; en canvi internet ha trigat només vint anys a arribar a tothom que té un mínim de recursos. Internet ho ha trasbalsat tot tant per les infinites possibilitats que ofereix com, i sobretot, perquè en poc temps ha quedat a l'abast de milions i milions de persones, de quasi tothom. Ser tan accessible, universal, oberta i quasi incontrolable són les seves característiques, unes virtuts que fan aparèixer dubtes i recels cada cop que algú penja un vídeo que atempta contra els nostres valors, o quan llegim tuits racistes, o quan sabem d'una xarxa de pederastes que intercanviaven fitxers per la xarxa, o quan es fa servir per a qualsevol altre delicte. Aleshores es fan més potents les veus que demanen més control i més restriccions en el seu ús. En aquest debat la qüestió clau és determinar el grau de responsabilitat exigible a les empreses que fan possible l'accés als continguts de la xarxa: operadores de telecomunicacions, proveïdores de serveis d'allotjament, plataformes i xarxes socials que ens permeten pujar informació o similars. En el model actual les responsabilitats legals d'aquests agents, que són fonamentals, només són exigibles a partir del moment que saben que hi ha continguts il·lícits, no anteriorment. No han de comprovar o filtrar els continguts abans de difondre'ls sinó que han de reaccionar quan coneguin la infracció. La falta de controls previs i de filtres és el que ha convertit internet en aquesta sensacional eina multiusos, però comporta inevitablement que es pugui utilitzar per a males finalitats. Mantenir el seu caràcter obert o bé controlar abans i, si cal, censurar? Heus aquí la qüestió. Porta problemes i genera perjudicis però hem de conservar el criteri actual. És el preu a pagar per poder disposar d'aquesta meravella.