Nyé-nyé-nyé

A Cata­lu­nya li agrada el nyé-nyé-nyé. No sé si aquesta és l'ono­ma­to­peia ade­quada per des­criure aquesta passió tan nos­trada pels debats espi­ral, tan llargs com estèrils i amb tan­tes opi­ni­ons prim­mi­ra­des com par­ti­ci­pants. Crec cega­ment que Junts pel Sí vol asso­lir la inde­pendència. Crec cega­ment que la CUP vol asso­lir la inde­pendència. Però com a bons par­ti­ci­pants dels debats nyé-nyé- nyé s'han entes­tat a enfron­tar-se per veure qui és més nyé. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal tomba la decla­ració de des­con­nexió del 9-N. Tot­hom les mans al cap perquè la justícia ha inten­tat mullar un paper. Res­posta nyé-nyé de la CUP: tor­nar a posar un altre paper a veure si el tor­nen a mullar. Res­posta nyé-nyé de Junts pel Sí: millor no votar el paper, però si es vota, nyé, amb uns quants can­vis res­pecte al text ini­cial. Sí, he dit Cata­lu­nya. El nyé-nyé-nyé no és exclu­siva dels inde­pen­den­tis­tes. Quan han vist que hi ha una escletxa perquè Junts pel Sí i la CUP votin divi­dits al Par­la­ment un punt rela­ci­o­nat amb el procés, al PP li ha fal­tat temps per exi­gir que aquesta votació es porti a ple. Sí, el mateix PP que va con­si­de­rar incons­ti­tu­ci­o­nal el sim­ple fet de votar la decla­ració de des­con­nexió, ara vol que es repe­teixi perquè ja té a punt les cris­pe­tes per veure la tren­ca­dissa indepe. Nyé-nyé-nyé. No rigueu, no. La Cata­lu­nya nyé-nyé-nyé no per­tany només a la política. Un país que és capaç d'omplir con­ver­ses, pla­nes, tertúlies i tuits sobre el paper dels crítics lite­ra­ris, la Bar­ce­lona veg-fri­endly o si Ins­ta­gram ha d'orde­nar les foto­gra­fies per ordre cro­nològic no pot donar lliçons de trans­cendència i pro­fun­di­tat als seus polítics. Ens agrada bus­car els tres peus al gat després d'haver-nos entre­tin­gut en si el gat ha de ser de pèl gris, blanc o marró. De fet, quan escric aquesta expressió, em temo que apa­rei­xerà algú i em recor­darà que la frase feta cor­recta con­sis­teix a bus­car cinc peus al gat, no tres. I en rea­li­tat, l'expressió que em temo que encaixa millor en tot això és la del gat, sí, però aque­lla de pen­ti­nar-los quan hi ha massa temps lliure.