Llevar-se la vida

Escric aquestes línies sota l'impacte encara de les estadístiques fetes públiques aquesta setmana. Que recordi, mai no m'havien cridat l'atenció com sí que ho han fet les d'aquest any en relació amb el tancament de l'exercici del 2014. Molt probablement hagi estat la manera de titular de les agències de premsa el que m'ha fet parar, llegir, meditar, sospirar, tenir un record per totes les persones que s'han tret la vida recentment. “El nombre de suïcidis (3.910) duplica el de morts per accidents de carretera a l'Estat”, i igualment, a les comarques gironines, aquell 2014, informa El Punt Avui, “seguint la tendència dels darrers anys, el nombre de morts per suïcidi (74) va tornar a superar la xifra de defuncions per accidents de trànsit (27)”. Quan he portat la dada global anual citada per a les Espanyes a la quotidianitat, al dia a dia, he entès la magnitud de la tragèdia. Ho he detectat perquè el cor m'ha grinyolat: una mitjana de deu dones i homes s'han llevat la vida cada jornada. Deu persones al dia. Deu esperits sensibles. Deu històries diferents. O no tant. Cada dia. En 365 dies, 972 dones i 2.938 homes.

Les teles destaquen cada dilluns el nombre de morts per accidents de circulació i fan la comparativa amb els del cap de setmana anterior. Ens mantenen informats dels que va ocasionar l'operació sortida i, evidentment, dels de la de tornada. Les autopistes ens amenacen amb arcs triomfants amb leds de tots els colors perquè conduïm amb prudència i es pugui rebaixar la xifra de morts sobre l'asfalt. Fins i tot estableixen una mena de marcador simultani que va creixent conforme el Servei Català de Trànsit suma una mort més. I ara resulta, bé, m'assabento, que aquesta xifra és menys de la meitat dels desapareguts per una decisió personal. El mateix dia que aquestes dades de l'INE s'han fet públiques a la premsa, els diaris locals recollien que una persona s'havia precipitat pel pont de Pedra de Girona i posteriorment havia perdut la vida. És el màxim que hem pogut saber. Absolutament a la inversa del que passa quan dos vehicles col·lideixen amb resultat de mort o un conductor atropella un ciclista, que ho acabem sabent tot d'una manera pública, en ocasions, fins i tot, presentada la informació com alliçonadora.

No entro en les causes que ens porten a aquest adéu volgut, són tantes com les persones que prenen aquesta darrera decisió. Amb una cerca senzilla a internet trobareu respostes científiques i socials. Voldria acabar com he començat, amb un últim sospir per totes elles.