Vida mística

No em feu explicar per què, però diumenge vaig sentir els nous dirigents d'ICV en els discursos en què han agafat el relleu de Joan Herrera i Dolors Camats. També havia sentit part dels parlaments d'aquests dos dissabte en els espais de notícies. Com que no els tinc una simpatia especial ni gaire afinitat ideològica, només els diria que continuïn així, que segueixin el mateix camí. I em sembla que així serà, pel que vaig sentir. Si continuen així, pel mateix camí, ICV arribarà al destí final del seu camí cap a enlloc. Això és el que han estat fent en els últims temps, en què a Catalunya han passat coses rellevants que ells han ignorat o, més ben dit, s'hi han posat d'esquena. I en el seu camí de superioritat moral, no han fet res més que haver-se autodissolt dins de moviments en els quals s'ha camuflat el seu nom com a partit. Confluències, en diuen. El dia de les eleccions municipals ens van explicar que havien guanyat les eleccions, i resulta que van recular a tot Catalunya, i a Barcelona ja no tenen nom, sinó que són un apèndix d'Ada Colau.

És clar que així és com ho veig jo. Però ells no, ells estan encantats d'haver-se conegut. Bé, de fet, això passa en tots els partits. Però cap com ells per escenificar aquest teletubbisme. Aquest bon rotllo es tradueix també en els discursos d'autosatisfacció dels dirigents. Dels sortints i els entrants. Entrem-hi una mica. Herrera, per exemple, va parlar del “fracàs del
27-S”. No es referia a ells, no. Per a ell i els seus, els fracassats són els independentistes, que tan sols van superar la majoria absoluta de diputats al Parlament. Això per a ICV és un fracàs.

“Si ICV no existís, caldria inventar-la”, va dir Camats. És una manera de veure-ho. L'altra manera és creure que l'invent d'ICV només existeix en la seva realitat. Ja no té nom en les conteses electorals i els que l'han dirigit els últims anys l'han portat a aquesta situació. Si realment fos un partit tan important i necessari, potser hauria liderat la confluència (ara ho he dit jo, no ells) de formacions d'esquerres amb el seu propi nom. No, ha estat al revés. L'invent s'ha dissolt per obra i gràcia dels seus dirigents.

I ara vénen els nous. David Cid, un dels nous coordinadors, va dir ahir: “Tenim una oportunitat històrica: volem passar de condicionar governs a liderar governs.” Ara no recordo si va explicar com es fa això. Però seguirem atentament la sigla ICV per comprovar-ho. I la també coordinadora Marta Ribas, que déu n'hi do com cridava, va afirmar: “Falten 15 mesos per guanyar les eleccions a Catalunya i derrotar l'hegemonia de la dreta.” Sort que Lluís Rabell, de CSQP, va dir que “ICV ha comès errors, perquè només des de la vida mística no es comet cap error”. La vida mística, ara ho entenc tot.