A la tres
El suflé republicà
“Allà continuen discutint si faran govern, engarjolant Condes i descobrint que Aznar també fa martingales
Les xarxes, ahir, 14 d'abril, n'anaven plenes, de referències a la república, fins al punt que semblava que no farien falta ni tan sols unes eleccions municipals, com les del 31, perquè algú es decidís a proclamar-la. Avui, aquest suflé ja ha baixat i es pot constatar que a les Espanyes va ser foc d'encenalls perquè, com algú deia molt bé, l'Estat espanyol està ple de republicans monàrquics, començant pels partits que durant anys i panys es van declarar, i es declaren, republicans però que han estat els més grans defensors de la monarquia. Sí, és clar, faig referència als partits espanyols d'esquerra. Abans ho dissimulaven dient que eren juancarlistes i fent referència al paper de l'emèrit rei durant el 23-F. Potser per això se'n saben encara tan poques coses d'aquell dia, del paper real que va fer el reial personatge. Però ara Joan Carles viu la vida, com si no ho hagués fet abans, i la monarquia constitucional nascuda el 1978 té com a cap d'estat el seu fill. Doncs mirin, els republicans oficials continuen essent monàrquics, tot i que ells en diran felipistes. És el que tenen els revolucionaris d'avui en dia, inclosos els de casa nostra, que s'escandalitzen per qualsevol cosa, posem per cas que es cremi una Constitució a la tele, però no entren en el tema del perquè es va cremar: la pobresa, per exemple, i la manera de combatre-la. Ells saben, perquè ho saben, que si totes les decisions es prenguessin aquí, seria molt més fàcil resoldre situacions injustes, que no s'eliminaran però que es podrien pal·liar si no tinguéssim, per exemple, dèficit fiscal com el que patim dia a dia, mes a mes, any a any, dècada a dècada. Però no, és més fàcil ser republicà un cop a l'any que no pas lluitar per arribar a la república. Mentre allà continuen discutint si faran o no govern, engarjolant Condes, descobrint que Soria no és aigua clara i que Aznar –també Aznar– fa martingales amb Hisenda, aquí cal anar fent camí, dient les coses pel seu nom, preparant el futur que ha de ser immediat, i al món que aquí la república no és cosa d'un dia, sinó l'instrument per fer un país millor.