‘No ni ná'

Aquest any, amb uns bons amics, hem tingut l'oportunitat d'anar a la Feria de Abril de Sevilla. Vestits ad hoc (que bonics i afavoridors són els vestits de flamenca i que guapo en Carles amb la corbata de lunares!), contents i enamorats de tot i de tothom vàrem gaudir de l'alumbrao, de la jornada al recinte, de les sevillanes, dels bunyols amb xocolata desfeta de matinada i de la Maestranza amb indult inclòs el dia abans de la tornada.

La ciutat de Sevilla és esplèndida en tot. En l'arquitectura, en el clima (inusualment feia un fred que pelava), en la gastronomia i, sobretot, sobretot, en la gent. Des del moment que ens varen aixoplugar els col·legues sevillanos dels nostres companys de viatge, l'hospitalitat més generosa va ser constant. Calessa de cavalls engalanats de
diumenge i copa inclosa per arribar a la Feria, safates de pernil i formatge abundants, saboroses carrilleras guisades, rebujitos a mansalva i amabilitat i cordialitat a cada una de les casetas visitades i persones conegudes en aquells dos dies magnífics. Era igual de part de qui vinguessin els visitants, si teus o seus, la rebuda i l'acollida feia que tots ens sentíssim especials i una mica desbordats per les atencions.

Deu haver-hi gent de tota mena, com a tot arreu, però nosaltres estem d'acord que, a diferència d'altres llocs, els andalusos són persones majoritàriament atentes, amables, considerades, afectuoses, educades, servicials, complaents i sol·lícites. Un plaer compartir-hi qualsevol cosa.

Ja ho he decidit: jo també sóc de Sevilla.