Descrèdit de la política espanyola

Mal­grat l'esforç del govern popu­lar, de l'oli­gar­quia i dels mit­jans mediàtics que li són afins per seguir fent creure aque­lla penosa frase de l'Aznar: “España va bien”, la rea­li­tat és total­ment al revés i els cor­res­pon­sals inter­na­ci­o­nals ho difo­nen sense embuts. No obs­tant, però, els mit­jans de la capi­tal, dòcils i ben retribuïts, silen­cien el que no interessa al poder polític, per tal que els poten­ci­als elec­tors del PP i el PSOE seguei­xin desin­for­mats, no només de la cor­rupció sinó del seu ser­vi­lisme als poders finan­cers als qual han permès que fos­sin els veri­ta­bles i nefas­tos poders de l'Espa­nya sor­gida de la dic­ta­dura.

Un cop fra­cas­sat l'intent de PP i PSOE de for­mar govern i un cop vist i cons­ta­tat que, mal­grat cer­tes diferències, més tea­trals que reals, ni els par­tits de la vella política ni els de la nova han estat capa­ci­tats per apli­car el més essen­cial en democràcia que és fle­xi­bi­lit­zar posi­ci­ons, si veri­ta­ble­ment hi ha volun­tat política d'asso­lir acords, con­següent­ment, estem abo­cats a una nova con­sulta elec­to­ral en la qual, segons el CIS, el 78,4% dels elec­tors tor­na­rien a votar la mateixa opció que el 20-D i el 21,6% vota­rien una altra opció, can­vi­a­rien el seu vot o s'abs­tin­drien.

Amb aquests números a la mà, i tenint en compte la defi­nició de Pablo Igle­sias (pot­ser la més encer­tada del seu dis­curs): “en el pano­rama espa­nyol hi ha un PP blau, el de Rajoy, i un PP taronja, el de Rivera”, els dos clara­ment de dre­tes; i per altra banda tenim Pode­mos, IU i el PSOE, avui molt decan­tat al cen­tre­dreta, per més que faci un dis­curs demagògica­ment d'esquerra, la gran pre­gunta és per què PP, PSOE i C's, aca­pa­ren la majo­ria abso­luta de vots, si el con­junt de la ciu­ta­da­nia és de la classe tre­ba­lla­dora?

A aquest gran inter­ro­gant, només hi tro­bem una res­posta que, ben segur que no és a tot arreu igual, però sí en la major part de les comu­ni­tats autònomes espa­nyo­les. Si el vot a les dre­tes, teòrica­ment, només els hau­ria de venir d'empre­sa­ris, ban­quers i gent amb molts diners; i si el vot a les esquer­res, mal­grat que sigui frac­ci­o­nat, hau­ria de ser el majo­ri­tari per allò que el més gran nom­bre de ciu­ta­dans és del món del tre­ball (obrers, emple­ats i petits autònoms), cosa que no és així, és que en rea­li­tat hi està inter­ve­nint un fac­tor deter­mi­nant, que evita que ni la cor­rupció ni la reforma labo­ral que tant ha per­ju­di­cat els sec­tors més empo­brits els faci variar el vot. Ales­ho­res la res­posta de per què el vot és favo­ra­ble al PP, PSOE i C's és que a la major part de la soci­e­tat o votants espa­nyols li manca capa­ci­tat d'anàlisi o té un grau de des­co­nei­xe­ment i d'ignorància que per­met que la demagògia dels par­tits actuï com a ele­ment hipnòtic, simi­lar a l'exis­tent en la dècada dels 70.