Tu també seràs autònom

Fa un parell de mesos va aparèixer un arti­cle interes­sant a la revista de OuiS­hare amb el títol L'eco­no­mia col·labo­ra­tiva s'ha aca­bat. Per als que no esti­guin al cas, OuiS­hare és una orga­nit­zació sense ànim de lucre que té per objec­tiu pro­moure una comu­ni­tat de ciu­ta­dans glo­bals, ins­ti­tu­ci­ons públi­ques i empre­ses que pos­si­bi­liti que les per­so­nes tin­guin accés als recur­sos i opor­tu­ni­tats que aques­tes neces­si­ten per pros­pe­rar. El seu web diu: “Cre­iem que una eco­no­mia basada en els prin­ci­pis comu­ni­ta­ris com ara l'inter­canvi, la col·labo­ració i la trans­parència pot resol­dre molts dels com­ple­xos des­a­fi­a­ments que enfronta el món.” En l'arti­cle, Art­hur de Grave, auto­pro­cla­mat post­ca­pi­ta­lista i edi­tor en cap de l'edició fran­cesa de la revista, asse­gu­rava el que uns quants ja ima­ginàvem. L'eco­no­mia col·labo­ra­tiva amb la seva ide­o­lo­gia ama­ble i ino­fen­siva del com­par­tir ser­vei­xen de tapa­dora gro­llera de les estratègies d'adqui­sició d'expansió de les pla­ta­for­mes cali­for­ni­a­nes d'inter­net. Amb molta música de violí, això sí, per part dels pre­di­ca­dors de la revo­lució tec­nològica, mit­jans de comu­ni­cació i empre­ses que es bene­fi­cien direc­ta­ment d'aquesta con­fusió. En l'epi­cen­tre de la crítica hi situ­ava el fet de des­can­sar de manera mas­siva en tre­ball no assa­la­riat. És allò d'Uber, la com­pa­nyia de taxis més gran del món, no té cap vehi­cle propi. O Airbnb, l'empresa d'allot­ja­ment més gran, no té cap immo­ble. L'eco­no­mia col·labo­ra­tiva no és altra cosa, doncs, que un mode d'orga­nit­zació del tre­ball inèdit i mas­siu que des­cansa en feina poc o gens retribuïda.

L'arti­cle dis­tin­geix tres tipus de tre­ball gene­rat. Un. El digi­tal o pro­le­ta­riat informàtic (vostè i jo) que entra de franc infor­mació a les pla­ta­for­mes per tal que altres (Face­book, Vuze, Tri­pAd­vi­sor) comer­ci­a­lit­zin amb ella. Dos. El tre­ball ama­teur bes­can­viat a la manera de banc del temps, força més mino­ri­tari. I tres. El tre­ball autònom, resul­tat del procés de digi­ta­lit­zació i auto­ma­tit­zació de la nova eco­no­mia, que no fa res més que subs­ti­tuir tre­ball esta­ble per auto­o­cu­pació. La des­a­pa­rició del tre­ball esta­ble per compte aliè suposa el des­a­fi­a­ment intel·lec­tual i polític més gran dels nos­tres temps, sosté. I les evidències s'acu­mu­len. Mary Elli­ott, con­duc­tora d'Uber a Detroit, asse­gu­rava fa uns dies al seu compte de Twit­ter que feia 2,8 euros l'hora. Ama­zon con­tracta ara jubi­lats i atu­rats per trans­criure fotos de rebuts de super­mer­cat a l'ordi­na­dor, a 8 cèntims el tiquet. Men­tres­tant, la població dels EUA que genera ingres­sos a través d'aques­tes pla­ta­for­mes es duplica cada any.

Un altre francès, Mic­hel Houe­lle­becq, a Les partícules ele­men­tals, sos­te­nia que no hi ha moda vin­guda dels EUA que no hagi acon­se­guit inun­dar Europa Occi­den­tal uns anys més tard. Ell par­lava de la cirur­gia estètica, però apli­cada a l'eco­no­mia col·labo­ra­tiva l'afir­mació aguanta per­fec­ta­ment l'ús de l'ana­lo­gia.