Desclot
Desobediència valenciana
La Generalitat Valenciana fins ara només havia tingut un president socialista. Del PP n'ha tingut quatre. El socialista, Joan Lerma, no va devastar el país com van fer els populars, però el va matar d'avorriment. La grisor de Lerma va ser tan intensa que ni Joan Genovés la reproduiria. El primer president socialista matava els seus rivals a badalls. I la tristor s'encomanava als arbres fruiters. Pitjor que la mosca blanca. Per això ningú pot recordar si Joan Lerma va desobeir alguna vegada el PSOE. La pena ho impedeix. Però no, el primer president socialista mai ho va fer. Perquè ell va arribar al càrrec obeint instruccions del seu partit, que va liquidar el president socialista del Consell preautonòmic, Josep Lluís Albinyana, per desafiar Alfonso Guerra declarant-se en rebel·lia i decantant-se per l'article 151 de la Constitució. Gràcies als déus, això és aigua passada. El segon president socialista de la Generalitat Valenciana té criteri i interessos propis. I no sempre són coincidents amb els del PSOE. Ximo Puig s'ha enfrontat ara a Pedro Sánchez perquè diu que vol pactar una llista conjunta amb Compromís i Podemos per evitar l'hegemonia del PP valencià al Senat. El comitè federal del PSOE diu que no. Visca la Constitució! Però Puig els replica i els planta cara. Diuen que tot acabarà amb una treta que permetrà a l'esquerra aconseguir sis dels nou senadors que corresponen a les tres circumscripcions valencianes sense candidatura unitària. Ximo, amb tu no ens avorrim gens!