Què aprendre?

Diver­ses ini­ci­a­ti­ves a Cata­lu­nya estan plan­te­jant can­vis i trans­for­ma­ci­ons per bas­tir un sis­tema edu­ca­tiu al ser­vei de les com­petències per a la vida dels nos­tres actu­als alum­nes. Així, es pro­po­sen noves moda­li­tats d'apre­nen­tatge, diver­ses for­mes d'orga­nit­zar els cen­tres, de dis­tri­buir els espais i els temps, de con­ce­bre les fun­ci­ons docents, les rela­ci­ons dels cen­tres amb la comu­ni­tat i entre ells, etc. Aquesta emer­gent vita­li­tat inno­va­dora no res­pon a una moda pun­tual sinó, més aviat, repre­senta la res­posta lògica davant un sis­tema edu­ca­tiu que, arreu, està evi­den­ci­ant una pro­funda crisi d'aco­mo­dació davant les noves i emer­gents neces­si­tats for­ma­ti­ves de les nos­tres soci­e­tats.

Com ja va adver­tir T.S. Kuhn, abans que un para­digma emer­gent subs­ti­tu­eixi l'antic passa un temps –a vega­des força llarg– on con­vi­uen tots dos fins que el nou és capaç d'ofe­rir res­pos­tes més efi­ca­ces als pro­ble­mes plan­te­jats. Per això, ara, resulta tan impor­tant que els plan­te­ja­ments que es diuen inno­va­dors apor­tin evidències pràcti­ques del seu èxit en l'asso­li­ment d'un sis­tema edu­ca­tiu més equi­ta­tiu i de més qua­li­tat. En aquest sen­tit, apro­fun­dir sobre les diver­ses for­mes d'apren­dre dels nos­tres alum­nes que siguin més efi­ca­ces i aco­mo­dar, en con­seqüència, els can­vis neces­sa­ris per a fer-ho pos­si­ble resulta essen­cial perquè les pro­pos­tes inno­va­do­res tin­guin accep­tació en el sis­tema.

Paral·lela­ment a aquest propòsit –com apren­dre millor– ens sem­bla igual de relle­vant que comen­cem a deba­tre què resulta bàsic d'apren­dre. La dis­cussió ja no és plan­te­jar-se què ha d'ense­nyar l'escola sinó què han d'apren­dre els nos­tres nois i noies. I, després d'esca­tir-ho, pre­gun­tar-se quin paper ha de tenir el sis­tema edu­ca­tiu per a con­tri­buir a aquest apre­nen­tatge. Dins aquest debat no podem seguir pen­sant a dic­tar, des de les admi­nis­tra­ci­ons edu­ca­ti­ves, un currículum de con­tin­guts far­cit de temes dis­ci­pli­na­ris –com si no es pogues­sin tro­bar i adqui­rir en altres instàncies–. Per con­tra, ens cal ence­tar la reflexió sobre què és allò essen­cial i comú que cal apren­dre i que ser­veixi per a adqui­rir la resta d'apre­nen­tat­ges de futur. Aquesta selecció i, alhora, agru­pa­ment amb sen­tit holístic dels con­tin­guts i com­petències bàsiques a apren­dre, i del paper que les nos­tres esco­les han de tenir en això, resulta un tema cab­dal que hau­ria de cons­ti­tuir-se en el cen­tre del debat edu­ca­tiu. I més si pen­sem que Cata­lu­nya, pot­ser aviat, podrà deci­dir de forma plena sobre el con­tin­gut dels apre­nen­tat­ges a garan­tir als seus ciu­ta­dans. Lla­vors serà l'hora d'optar o bé per seguir la inèrcia de con­ti­nuar “el que s'ha fet tota la vida” o fer una aposta deci­dida per capa­ci­tar els seus infants i joves perquè gua­nyin el futur.