Autoritats prescindibles

Ara fa quinze dies rodons, la meva anterior Galeria, amb el mateix títol que aquesta d'avui, però formulat com a pregunta retòrica, vull dir, amb un interrogant final, la vaig escriure hores abans que saltés la notícia de la crisi de la biblioteca Montfollet, de l'escola Montfalgars, de Santa Eugènia de Ter, al sector de Can Gibert del Pla, de la ciutat de Girona. Estic convençut que els lectors d'aquestes línies estan al cas de l'afer: pel volum de signatures recollides a data d'avui a favor del manteniment de la biblioteca escolar familiar oberta al barri i per les informacions aparegudes als mitjans. Ara com ara estic rumiant-me si demano una franja horària noctàmbula a El Punt Avui TV per obrir un consultori d'aquells que tiren les cartes i llegeixen el futur depenent del penjat. Tot en viu. Però jo, salpebrant faves comptades. I les comptaria. És el que ha fet un bon amic. Ha agafat el pressupost de despeses 2016 de l'Ajuntament de Girona. Ha buscat la classificació per programes. Ha seleccionat els de la cosa de la Cultura. El total d'aquest capítol és de 10.784.203,23 euros. Ha calculat el que representa el manteniment de la Montfollet i... tatxín! El 0,15% de tot el pressupost de la cosa. Doncs res. Literal, res. I si ho ampliem a quatre centres escolars més de la ciutat, el 0,6%. Res més. (L'anàlisi detallada d'aquells milions, en breu i des de la perifèria.)

No voldria interferir en les gestions que des de l'AMPA, l'escola, l'àrea municipal de biblioteques i el regidor de la Cosa s'estan fent; em consta que estan reunits. Montfollet els empari! Per la qual cosa faig marxa enrere i m'oblido de la justa reivindicació pel que queda de columna. Per bé que no puc estar-me de transcriure les declaracions del regidor de la “política de ciutat” [sic] de la Cosa i el Tren a la teletrès: “No podem mantenir una realitat diferenciada d'una escola envers la resta perquè si no estem fent una discriminació i evidentment ha d'haver-hi una forma de funcionar igual per a tothom.” Continuo sense parlar de la Montfollet. El que transpira aquest responsable en estat pur és d'una provocació infinita “envers” tots els barris dels quatre rius i una sèquia.

Recomano la lectura pausada de la frase anterior en qüestió amb el Trankimazin a mà i els Buhos –que vaig descobrir aquesta setmana precisament a Elpuntavui.tv a l'Enderrock TV– bramant pels auris amb el seu Volem guanyar.