Pim-pam- pum

No cal dir que avui els dipu­tats de la CUP no gua­nya­rien cap con­curs de popu­la­ri­tat i m'hi juga­ria el pèsol del Puyal (feliços 40) que, si hi hagués elec­ci­ons ara, la CUP esta­ria molt més a prop dels tres escons del Fernàndez, que dels deu de la Gabriel. Ho dic des del res­pecte a les posi­ci­ons, des de l'admi­ració per la defensa dels ide­als i des de la con­vicció que el seu salt a la política naci­o­nal era neces­sari, per mol­tes raons, però sobre­tot perquè la sobi­ra­nia de Cata­lu­nya no la recu­pe­ra­rem si no hi anem tots i, encara més impor­tant, perquè el país l'hem de fer entre tots i per a tots. En aquest procés ascen­dent, era impres­cin­di­ble tras­lla­dar al Par­la­ment tota la força i la trans­ver­sa­li­tat de l'inde­pen­den­tisme del car­rer. Perquè a l'arc par­la­men­tari de la república de Cata­lu­nya hi haurà demo­cra­ta­cris­ti­ans, libe­rals, soci­al­demòcra­tes, comuns, verds i anti­ca­pi­ta­lis­tes, amb la seva riquesa, amb els matei­xos drets, amb idèntica legi­ti­mi­tat moral i amb la repre­sen­ta­ti­vi­tat que els dona­ran les urnes, és a dir, la gent. Des d'aquest punt de vista em molesta sobi­ra­na­ment el pim-pam-pum con­tra la CUP, però no per això s'han de dei­xar de dir algu­nes coses. Per exem­ple, que fa molt més pel procés cons­ti­tu­ent l'acti­tud del pre­si­dent Puig­de­mont sot­me­tent-se a la qüestió de con­fiança, que la de la CUP incom­plint el pacte d'esta­bi­li­tat de la legis­la­tura, a banda de dina­mi­tar la cre­di­bi­li­tat política de la for­mació. Per exem­ple, que els pres­su­pos­tos de Jun­que­ras que no han vol­gut ni tra­mi­tar eren molt millors per al país, el seu estat del benes­tar i els seus ciu­ta­dans més vul­ne­ra­bles que no els que s'aca­ba­ran apli­cant. I que la decisió de no apro­var-los és un error que només bene­fi­ciarà el minis­tre Mon­toro. O que la força dels 72 dipu­tats inde­pen­den­tis­tes radica a votar junts i a dia d'avui ha des­a­pa­re­gut. Pot­ser a les CUP els ha fal­tat madu­resa, cin­tura política; o pot­ser els sobren sigles a la seva assem­blea naci­o­nal, de la mateixa manera que el movi­ment sobi­ra­nista ha liqui­dat CiU; ha par­tit i mini­mit­zat UDC; ha creat DC, MES i JxSí; ha redi­men­si­o­nat CDC, ERC i ICV, i ha apri­mat i espa­nyo­lit­zat el PSC. Al setem­bre ho veu­rem.