Model de patata brava

Aquest mes que ja s'acosta a l'equador, pel temps transcorregut i pel temps que fa, s'estrenava amb una conferència del catedràtic d'història contemporània i alcalde de la ciutat de Girona durant 23 anys de mandat continuat (1979-2002, els primers de democràtic en quatre dècades), Joaquim Nadal. L'acte estava organitzat pels socialistes gironins i el títol triat per a l'esmentada intervenció era Un model de ciutat o una ciutat model? Un bon joc de paraules si no fos perquè en un primer moment hom podria pensar que no fos el pregó d'obertura de la Setmana de la Moda de Girona, la Gimoda, que va acabar ahir.

No hi vaig poder assistir; podria posar qualsevol excusa de nivell per disculpar-me, però la veritat és que s'hi viu tan bé, a Santa Eugènia de Ter, que sortir de la Rodona per “baixar” a la plaça del Vi ha de ser per una causa de força major. M'explico. Poso un parell d'exemples: “anar” al ple de la corporació gironina per preguntar quin és el motiu que els ha portat a dividir el sector de Santa Eugènia-Can Gibert en dues regidories de barri o, aquest mateix mes, per manifestar la decepció personal i col·lectiva d'una iniciativa incomprensible –també per les formes– de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Girona, de “tocar” la biblioteca Montfollet de l'escola Montfalgars de Can Gibert del Pla.

(Cal sumar a l'excusa la dificultat per trobar la parada històrica del bus de la línia L-3 que fins ara s'aturava, en “direcció” a Girona, al veïnat de la Rodona i que disposava del luxe d'una marquesina a tocar del quiosc de l'ONCE: ha desaparegut!, bé, no. S'ha traslladat –la mateixa marquesina– a l'avinguda de Sant Narcís. Deu ser l'inici tímid del promès pla d'actuació del barri narcisenc? El que sí que és cert és que cap rètol indica “parada anul·lada”.)

De la premsa de l'endemà recullo aquesta idea de Nadal: a Girona encara existeix una perifèria, “els barris encara no són ciutat”, va assenyalar; no s'ha paït “ni l'annexió ni la segregació” dels municipis de Salt i Sarrià; i pel que fa als barris actuals de la ciutat, pensa que hi ha feina per fer, ja que, al seu entendre, “no són prou ciutat encara”.

Quim, no tenim cap pressa, a la perifèria –és sabut– ja gaudim de les millors patates braves en diversos establiments populars que mai no sortiran a cap “guia de ciutat”, ni participaran en cap pla estratègic metropolità, i que els indígenes d'aquestes terres guardem amb absolut secretisme. Només faltaria.