Ambaixador

Tot fa intuir que Don Mari­ano no sap què fer-ne, de Fernández Díaz, quan el suport de Ciu­ta­dans posa la directa a alguns noms de la qua­dri­lla pepera. F.D. figura a la llista d'inde­sit­ja­bles, fins i tot per als taron­ges, que volen ven­dre la imatge de rege­ne­ra­dors i saben que el fran­quista fins ara minis­tre de la poli­cia és un gri­pau que no s'empas­sa­ran.

Don Mari­ano vol la pre­sidència d'un estat en hora­baixa i sacri­fi­carà els peons que cal­gui, però, per con­tra, està obli­gat a agrair els ser­veis pres­tats. Cal tro­bar un lloc per a l'ex de les cla­ve­gue­res i, si no hi ha cap cadira al poder per a ell, almenys podria situar-lo a l'ombra de la púrpura, en una Roma que no paga traïdors tot i que pot ves­tir-los d'uni­forme de gala. F.D. té tots els números per ocu­par l'ambai­xada del Vaticà, un lloc on l'exmi­nis­tre levi­ta­ria en un orgasme con­ti­nuat, més o menys dis­si­mu­lat per fide­li­tat a les seves con­vic­ci­ons més ínti­mes.

Ara tenim la tran­quil·litat de saber que estem en una tem­po­rada sense nome­na­ments de bis­bes, però amb el mal borràs del con­flicte de les obres d'art de la Franja, un tema en què l'ambai­xada espa­nyola fa temps que manté algu­nes car­pe­tes ober­tes. La història és llarga i en els sopars d'ambai­xa­dors i car­de­nals s'ha con­fa­bu­lat més d'una demanda con­tra la pro­pi­e­tat cata­lana i les divi­si­ons dio­ce­sa­nes.

D'altra banda, en un moment con­vuls en la cúria vati­cana, no ajuda gens tenir F.D. a prop, i més si viatja amb l'inse­pa­ra­ble arcàngel Mar­celo, quan poden orga­nit­zar un sarau a la Piazza di Spagna que pot fer tre­mo­lar el mateix papa Fran­cesc. Que el Senyor els agafi con­fes­sats.