Desafiament o pessic?

Esquerra Repu­bli­cana i el Par­tit Demòcrata Català eren par­ti­da­ris de deso­beir d'un colp sec al final de legis­la­tura amb l'apro­vació de les tres lleis de des­con­nexió i la pro­cla­mació de la volun­tat majo­ritària al Par­la­ment d'enfi­lar cap a l'Estat català. La CUP defen­sava, per con­tra, una deso­bediència a pes­sics. O a glo­pets. A par­tir del moment en què la mateixa cam­bra havia apro­vat una decla­ració d'hege­mo­nia pròpia i va pro­cla­mar que no aca­ta­ria ni les ins­truc­ci­ons ni les sentències del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. S'ha impo­sat la CUP. Junts pel Sí va assu­mir ahir els ris­cos de mam­pren­dre la volada quan encara no s'han con­so­li­dat les estruc­tu­res d'estat ni hi ha la cer­tesa d'haver eixam­plat les bases de l'inde­pen­den­tisme. Setanta-dos dipu­tats, que cor­res­po­nen als dos grups par­la­men­ta­ris, van apro­var les con­clu­si­ons de la comissió del procés cons­ti­tu­ent. A par­tir d'ara pot pas­sar de tot. Encara que els déus són tole­rants amb els audaços per pur sen­tit de l'humor. Lloat sigui l'Olimp! El PP, Ciu­ta­dans i el PSC han aler­tat la majo­ria par­la­mentària de l'arri­bada de les deu pla­gues bíbli­ques. El govern espa­nyol ha pro­cla­mat que l'acte de rebel·lia del Par­la­ment de Cata­lu­nya és molt greu i que actuarà en con­seqüència. Soraya Sáez de San­ta­maría va traure de nou ahir el posat lle­pat d'amenaça. Doncs, sigui. Si l'Estat espa­nyol es pren la votació del Par­la­ment de Cata­lu­nya com un pes­sic, no n'hi haurà per a tant. Si se'l pren com un des­a­fi­a­ment, comença el joc de debò. Doncs, a totes.