El perquè de tot plegat

N'hi ha que fa molts anys que són independentistes i n'hi ha que s'hi estan tornant a poc a poc, encara que no ho eren en absolut o es pensaven que no ho eren i l'única cosa a què aspiraven era una autonomia real, com aquella que es reclamava a les manifestacions en la segona meitat dels anys 70. El pacte de la transició que tanta gent es posa a la boca va saltar pels aires perquè una de les parts se'l va carregar. Parlo de Catalunya i de l'Estat espanyol, i és evident que qui es va carregar aquell pacte obligat que es va fer amb la dreta més dura i franquista sota la mirada dels militars va ser l'Estat espanyol. Per què?, es pot preguntar més d'un. Doncs perquè els qui en els últims anys han manat en el PP, el partit de la dreta espanyola, es diuen conservadors, però són més aviat hereus dels que hi havia abans de la transició. La gent que va controlar els que venien del franquisme, la UCD d'Adolfo Suárez, va ser derrotada. Aquells que es van canviar de camisa per convenciment, perquè es van fer demòcrates de tota la vida o per pura conveniència, van ser derrotats per la dreta més dura. Cal recordar que el PP no és l'hereu de la UCD, sinó d'Alianza Popular, i que allà dins hi havia gent que blasmava la Constitució encara que un dels seus pares fos Manuel Fraga Iribarne, espanyol i dretà, però que encara que fos per l'Iribarne matern es deia que podia entendre per què catalans, bascos i gallecs som diferents (Manolo Milián Mestre dixit). Entre els que ho blasmaven hi havia un jove Aznar, l'home de la majoria absoluta del 2000, el que després de parlar català en la intimitat es va dedicar a aplicar el seu pensament de castellano viejo i de supremacia castellana. Quan Aznar i els seus hereus van manar es van carregar el pacte de la transició, es van carregar tots els ponts i van definir un estat centralista de matriu castellana, que és el que han volgut imposar. És per això que tanta gent que en aquells anys 70 no ho era s'ha fet independentista.