Manar a Madrid

Són curi­o­ses les tom­ba­re­lles que fa el destí. Tal dia com avui de l'any 1888 tenia lloc a Bar­ce­lona el congrés fun­da­ci­o­nal de la Unió Gene­ral de Tre­ba­lla­dors, una asso­ci­ació sin­di­cal pròxima al soci­a­lisme i la segona més impor­tant de tot l'Estat actu­al­ment després de Comis­si­ons Obre­res. Deia allò de les tom­ba­re­lles perquè les arrels del sin­di­cat són emi­nent­ment cata­la­nes, per bé que bona part de la llarga història del sin­di­cat ha tin­gut lloc fora de Cata­lu­nya i els seus diri­gents no han estat cata­lans. La idea de crear la UGT sor­geix del Cen­tre de Clas­ses de Mataró. Una dada relle­vant: els 5.154 afi­li­ats que van par­ti­ci­par al congrés fun­da­ci­o­nal pro­ve­nien de nou pobla­ci­ons, set d'elles cata­la­nes. La vocació dels fun­da­dors era esta­tal, per bé que en una pri­mera etapa el sin­di­cat era espe­ci­al­ment fort al Prin­ci­pat. Després d'un llarg període on les cares visi­bles del sin­di­cat en l'àmbit esta­tal no han estat cata­la­nes i que des del 1899 els orga­nis­mes de direcció han estat a Madrid, el març de 2016 n'esde­ve­nia secre­tari gene­ral un català, Josep Maria Àlva­rez. Això que hau­ria de sem­blar nor­mal, ate­sos els orígens del sin­di­cat, gai­rebé és una ano­ma­lia. Els cata­lans no estem des­ti­nats a manar quan es tracta de fer-ho sobre tot Espa­nya. Àlva­rez no ho va tenir gens fàcil i la votació va ser molt ajus­tada. El fet que Àlva­rez defensi el dret a deci­dir de Cata­lu­nya (que no és el mateix que la inde­pendència) va estar a punt de fer-li per­dre les elec­ci­ons. Àlva­rez és un dels molts cata­lans que podria exer­cir de pont per a una solució pac­tada al pro­blema exis­tent entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Ell, que va ser 26 anys màxim res­pon­sa­ble del sin­di­cat a Cata­lu­nya i que és asturià de nai­xe­ment, coneix per­fec­ta­ment la rea­li­tat plu­ri­cul­tu­ral de Cata­lu­nya i pot des­fer tots els tòpics anti­ca­ta­lans que s'eme­ten des de par­tits, ins­ti­tu­ci­ons i mit­jans de Madrid sobre qüesti­ons com la per­se­cució del cas­tellà. Deia, però, Josep Maria Ainaud de Lasarte que quan un català esdevé minis­tre a Madrid s'oblida que és català. Ens espera una tar­dor com­plexa, veure'm si Álva­rez recorda d'on és.