Un any d'atacs

L'any passat per la Diada vam omplir la Meridiana confiant que les eleccions que hi havia al cap de pocs dies fixarien la meta del camí que recorrem com a poble des de fa tres-cents anys per recuperar les nostres llibertats. I de fet així va ser; per primera vegada a la història hi va haver una majoria absoluta independentista al Parlament que es va posar a treballar fixant un full de ruta que culmina l'any 2017.

Com diria l'escriptor Quim Torra estem recorrent els últims 100 metres, i ara que veiem l'horitzó no ens podem rendir, no hi ha lloc per al cansament. Això vol dir que la mobilització d'aquesta Diada ha de tornar a ser multitudinària, perquè estem en una fase del procés en què la difusió internacional és clau, però sobretot perquè el que passa a Catalunya ja ha transcendit la voluntat d'obtenir la independència i va molt més enllà: ara es tracta de preservar la democràcia.

Els atacs de l'Estat espanyol contra Catalunya s'han intensificat aquest darrer any, i l'engranatge governamental funciona amb més virulència que mai quan es tracta de suspendre lleis i declaracions aprovades pel Parlament de Catalunya, o quan s'ordeix un pla per destrossar la sanitat catalana. L'expresident Artur Mas i les exconselleres Ortega i Rigau estan pendents de judici; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pendent d'inhabilitació i amb una petició formal del govern espanyol perquè s'emprenguin accions penals en contra d'ella. Quan s'ataquen les institucions, s'ataca la democràcia. I quan s'ataca la democràcia els demòcrates hem de respondre massivament.

La revolució dels somriures està en el tram final de la seva cursa, i tornarà a fer la volta al món la foto de la mobilització de la Diada, un gran batec simultani en cinc ciutats del país. Aquells qui auguren la desmobilització del sobiranisme ja es van endur un disgust amb la darrera enquesta del CEO, i l'11 de setembre han de tenir la prova definitiva que, els agradi o no, estem molt a punt de creuar la meta.