Otegi, amunt i avall

El 25 de setembre, abans de les espanyoles i les catalanes, que potser tampoc trigaran gaire, hi haurà eleccions basques. Serà l'ocasió de comprovar si el nacionalisme –el basc– encara és hegemònic, si es manté l'embranzida de Podemos, el nivell de resistència del PSE-PSOE i del PP i, finalment, la força d'Arnaldo Otegi com a candidat de l'esquerra abertzale. Una nova prova de foc democràtica. Alterada, però. Perquè el govern de l'Estat, efecte i conseqüència alhora de la intransigència dels sectors més aspres, ha instat la fiscalia de l'Estat perquè impedeixi que Otegi sigui candidat. La pugna dura fa setmanes, amb dos arguments contradictoris contra les cordes. El primer apel·la a la inhabilitació que pesa sobre el líder abertzale. El segon addueix la validesa d'algunes sentències prèvies i sosté que la pena complementària, la inhabilitació, penja de la principal, la condemna a presó, que Arnaldo Otegi ja ha complert amb escreix. Però, per sobre dels arguments, hi ha la decisió i l'estratègia. Otegi cada dia s'assembla més a alguns independentistes catalans i avui diu negre quan ahir va dir blanc. Amunt i avall. Un dia sembla disposat a desobeir i encendre la barraca i l'endemà remuga i afirma que si els tribunals mantenen la inhabilitació, recorrerà mansament al Constitucional. Dins o fora? No se sap. Segurament, Arnaldo Otegi voldria desobeir, però dubta, potser amb raó, de l'obstinació i la força dels qui li farien costat. Euskadi, com Catalunya, fa cara de drama hamletià.