L'annexió del País Valencià

A la castellaníssima localitat de Requena, al País Valencià, han posat el crit al cel perquè el web de la Generalitat de Catalunya ha inclòs els seus embotits i vins com un producte gastronòmic típic dels Països Catalans. L'alcalde ha denunciat un intent d'“apropiació” dels seus xoriços i el Partido de Requena y Aldeas (PRYA), amb representació a l'Ajuntament, s'ha vist impel·lit a aclarirque no es creu que es tracti d'un error, no senyor, “sinó que és un atac més des del govern separatista de Carlos Puigdemont [sic] cap a tots els valencians” en un “afany imperialista dels polítics independentistes catalans per annexionar-se la Comunidad Valenciana”. El PRYA lamenta que l'ús continuat per part de la Generalitat catalana del terme País Valencià o Països Catalans per referir-se a la Comunidad Valenciana “és un insult i una falta de respecte cap a tots els seus ciutadans –“ni som ni hem estat ni serem mai catalans”–. Tot això per quatre llonganisses.

Requena va passar a formar part del territori del País Valencià el 1851. Fins llavors havia pertangut a la província de Conca. L'agregació constituïa un pas més en el camí cap a la dissolució del fet diferencial valencià, enfilat uns anys abans amb la divisió provincial que el va fragmentar en tres parts. En una paraula: pancastellanisme. En una altra paraula: imperialisme. Que Requena fos valenciana no ho van decidir els valencians. Avui a Requena la Generalitat del sud, per fer país, vol suprimir l'exempció del valencià en l'ensenyament, com a la resta de zones castellanoparlants. No cal dir que el PRYA hi està molt en contra. Per sort hi ha valeroses defenses del valencià en aquestes comarques monolingües, com s'ha vist, per exemple, en els plens de la mateixa Requena o d'Oriola. Però també queda clar que a una part dels habitants de Requena els falta estimar una mica més la terra on la història els ha volgut enquadrar, o odiar-la una mica menys.