Tarragona compleix

La Tarragona de la “república en xarxa i del progrés”, la que denuncia més que ningú un dèficit en infraestructures que li talla les ales, va complir. Tot i que a Tarragona les inscripcions arribaven amb comptagotes i fa una setmana només hi havia 15.000 inscrits, al final els tarragonins, els de les deu comarques del sud del país, van complir. I encara més. Unes 110.000 persones, segons l'ANC, van omplir la rambla Nova, des del grandiós Balcó del Mediterrani fins a la plaça Imperial Tàrraco, en una concentració ciutadana mai vista a la ciutat. “És una mobilització èpica”, destacava eufòrica Rosa Maria Codines, presidenta d'Òmnium del Tarragonès, que, juntament amb el coordinador de l'ANC a Tarragona, Carles Xavier Gómez, assenyalava que la resposta de la gent havia desbordat totes les previsions. De participants que havien formalitzat la inscripció, n'hi havia 48.000, però van ser prop de 110.000 –la Guàrdia Urbana no va voler donar ahir dades oficials de participació– els que al final es van concentrar a l'eix principal de Tarragona per fer bategar les cartolines amb els punts grocs.

Els tarragonins, sobretot els del sud del sud del país, han hagut de sortir al carrer molts cops en els últims anys, sobretot per protestar contra la política hidrològica de l'Estat espanyol. I, segurament per això, la persona triada per llegir el manifest va ser Manolo Tomàs, l'històric portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que en pujar a l'escenari habilitat al Bacó del Mediterrani va provocar que els crits en favor de la independència s'alternessin amb els de “lo riu és vida”, un lema que els ebrencs congregats a la rambla lamentaven que encara calgués reivindicar. Un veí de Deltebre deia que no podia faltar a la concentració de Tarragona perquè, sempre que l'Ebre ho ha necessitat, també ha rebut el suport del país contra el pla de conca.

En la seva intervenció, Manolo Tomàs va subratllar que el país “vol esdevenir una eina de progrés i de prosperitat”. “Tothom que viu a Catalunya es mereix un país millor. La república catalana que estem construint es basa en la dignitat com a societat”, hi va afegir.

“Per convicció”

Filla de Xerta (Baix Ebre), la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va decidir participar des de Tarragona en la gran mobilització d'ahir “per defensar les llibertats dels ciutadans de Catalunya”. Era el primer cop que prenia part en la Diada com a presidenta del Parlament i no de l'ANC com en els darrers anys i, en resposta a les crítiques rebudes pel fet de voler assistir a la concentració, Forcadell va ser taxativa: “A una presidenta del Parlament no se li pot demanar que renunciï als seus ideals i a les seves conviccions.” Forcadell, que va agrair les paraules de suport que li van dedicar des de Barcelona el president de l'ANC i el d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, es va tornar a mostrar convençuda que no serà inhabilitada pel Tribunal Constitucional per haver permès
la votació sobre el procés constituent: “No ho concebo de cap manera”, va assegurar. La presidenta del Parlament va qualificar la Diada d'històrica i va felicitar tots els ciutadans que hi van participar “de manera cívica i pacífica”. Forcadell, convençuda que “som un exemple per al món”, es va voler mantenir en un segon pla i només va pujar a l'escenari al final de l'acte, per cantar Els segadors.

Amb un sol que badava les pedres –i que va provocar que dues dones haguessin de ser ateses pels serveis d'emergència–, el poc més d'un quilòmetre de la rambla Nova va quedar petit, ja que la gent l'omplia de banda a banda. Al davant de tot, a tocar del Balcó, al costat de Forcadell, moltes altres cares conegudes. Els alcaldes de Reus, Valls, Torredembarra i Tortosa, entre d'altres –el de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, no hi va assistir–; l'exconseller en cap Josep Bargalló; l'expresident del Parlament Ernest Benach; l'exvicepresident del govern Josep-Lluís Carod-Rovira; la consellera Meritxell Ruiz, i molts diputats d'arreu del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'hi van aplegar. La majoria van ser puntuals, i tres quarts d'hora abans del moment culminant, que començava a les 17.14 hores
a les cinc ciutats que enguany han pres el pols al procés català, ja eren allà. Primer, escoltant el cantautor ebrenc Joan Rovira, que va cantar també en defensa del riu. I després, seguint tot allò que anava succeint tant a l'escenari com a la gran pantalla situada en aquest punt emblemàtic de la ciutat. Una altra pantalla gegant i nou torres de so van permetre que la gent que omplia la rambla pogués seguir també els parlaments.

L'actor Fermí Fernàndez va ser l'encarregat de conduir l'acte. “Sabeu que és l'última Diada que fem acompanyats, oi?”, preguntava des de l'escenari. I això desfermava els crits de la multitud en favor de la independència. Fernàndez va remarcar que la mobilització d'ahir desmentia els que es pensaven que Tarragona era “fluixeta” en qüestió d'afanys independentistes: “Aquesta manifestació només és comparable a les bacanals que feien els romans”, cridava des de molt a prop del gran amfiteatre romà que conserva Tàrraco.

La rambla estava dividida en deu trams, coincidint amb les deu comarques que integren la demarcació, ordenades segons el volum de població (el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Baix Ebre, el Montsià, l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Priorat). Amb menys de 10.000 habitants, el Priorat va ser la comarca que percentualment va portar més gent a la mobilització d'aquest Onze de Setembre. Des d'arreu del territori, van arribar 207 autocars, que la Guàrdia Urbana va distribuir en diverses zones de la ciutat.

En una plaça difícil com la capital tarragonina, governada per un tripartit format pel PSC, el Partit Popular i Unió Democràtica, podia semblar, a priori, que la ciutat no estava a punt. Però “una cosa és la situació política i l'altra, el sentiment de la gent”, destacava en acabar la multitudinària concentració Pere Grau, membre del secretariat nacional de l'ANC. I ahir Tarragona va dir que sí que està a punt.