Política

Procés sobiranista

Puigdemont adverteix de la “venjança” si triomfa el no

Avisa que l'Estat està disposat “a tot” contra el procés i li retreu que hagi “renunciat” a convèncer els catalans

El PDeCAT dona valor al 9-N per llançar la campanya del sí en el referèndum

“Pre­pa­reu-vos, si no ens en sor­tim...” Clar i català, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, va lamen­tar ahir que aquest sigui l'únic mis­satge que arriba de l'Estat vers el procés sobi­ra­nista, i va con­vi­dar a fer la reflexió que, si Cata­lu­nya no acon­se­gueix cul­mi­nar-lo amb la inde­pendència, la “ven­jança” pot arri­bar en tots els àmbits, des del model edu­ca­tiu i lingüístic, fins a l'econòmic, el civil o el cul­tu­ral. I, per extensió, a un model de con­vivència for­jat al llarg de molts anys.

Per tan­car, davant d'unes dues mil per­so­nes al vestíbul del Tea­tre Naci­o­nal, l'acte del PDe­CAT, que llançava la seva cam­pa­nya pel sí en el referèndum que el govern con­vo­carà per a la segona quin­zena de setem­bre, el pre­si­dent va mos­trar un to espe­ci­al­ment col­pi­dor i va adver­tir que l'Estat està “dis­po­sat a tot, el con­fes­sa­ble i l'incon­fes­sa­ble; sense límits, i fins i tot més enllà de la seva Cons­ti­tució”, per atu­rar el procés. “Avui a Tar­ra­de­llas no el dei­xa­rien ni bai­xar de l'avió”, va des­ta­car amb tris­tor, després de recri­mi­nar les tàcti­ques d'aquells que “van pel món a dema­nar favors incon­fes­sa­bles”, com ha admès aquests dies l'exmi­nis­tre d'Exte­ri­ors José Manuel García-Mar­ga­llo; per cert, favors que “algun dia esta­ria bé” saber.

Puig­de­mont veu l'Estat dis­po­sat a tot; és clar, excepte a una cosa: a dia­lo­gar “d'igual a igual” i a inten­tar convèncer els cata­lans de que­dar-se, com van fer els par­tits britànics amb els esco­ce­sos abans del seu referèndum. “Hi han renun­ciat, només uti­lit­zen l'amenaça i la ven­jança”, lamen­tava, per quei­xar-se també que abans “pre­fe­rei­xen fer xan­tatge al govern”, con­di­ci­o­nant a l'abandó del procés el com­pli­ment de com­pro­mi­sos ine­lu­di­bles en inver­si­ons o trans­ferències, un fet que acaba per­ju­di­cant tots els ciu­ta­dans del país, siguin o no inde­pen­den­tis­tes.

Puig­de­mont, que tan­cava amb una crida a tenir “men­ta­li­tat d'estat” pen­sant en les pròximes gene­ra­ci­ons, dema­nava com a res­posta un “sí enorme” en el referèndum, que se senti “del Mata­galls a l'Eve­rest”, un sí –un altre avís per a nave­gants– que està con­vençut que s'entendrà a totes les capi­tals del món... menys en una.

El 9-N com a pla­ta­forma

L'acte, sota el lema Diguem sí, va supo­sar també un bany de mas­ses per als qua­tre exmem­bres del govern inha­bi­li­tats per haver impul­sat el procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N: Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Fran­cesc Homs. Tots ells, radi­ants, van inter­ve­nir per donar valor a aque­lla cita i pre­sen­tar-la com a cata­pulta cap al moment deci­siu que s'atansa. “Sense el 9-N no hi hau­ria hagut Junts pel Sí, ni el 27-S, ni un govern inde­pen­den­tista pre­si­dit per Puig­de­mont, ni estaríem a punt de fer un referèndum defi­ni­tiu per al nos­tre futur”, pro­cla­mava Homs, que recor­dava que, amb la sentència cone­guda aquesta set­mana, no l'inha­bi­li­ten a ell, sinó que “des­tru­ei­xen el que va deci­dir un poble”, si bé asse­gu­rava que dimarts pensa anar al Congrés. “Aque­lla lla­vor ha de fer pos­si­ble la rea­li­tat del referèndum”, resu­mia Rigau, que con­tra­po­sava el “pro­blema català” que veuen a Madrid amb la “rea­li­tat” que es viu aquí.

Per l'expre­si­dent, posar les urnes el 2014 va sig­ni­fi­car “dei­xar de ser súbdits de l'Estat per ser ciu­ta­dans de Cata­lu­nya”, i va aju­dar el país a esde­ve­nir “un actor polític d'àmbit mun­dial”. Per això creu que, en espera d'entrar al club dels estats, Cata­lu­nya ja forma part de la “família dels pobles” d'Europa, a la qual dema­nava “soli­da­ri­tat amb aquells que estan llui­tant per la democràcia”. Mas, a més, va ser dur amb la visita de Rajoy dimarts per anun­ciar inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res, ja que no hi té “cap con­fiança”. “Si no van com­plir l'addi­ci­o­nal ter­cera de l'Esta­tut, que era una llei orgànica, com vols que com­plei­xin res?”, es pre­gun­tava, en un dis­curs encès, abans de fer una crida a la inde­pendència per no haver “d'estar pen­dents de cap pre­si­dent espa­nyol que ens vin­gui a ensar­ro­nar”.

El lle­gat de CDC

Per cert, en plena espi­ral per les acu­sa­ci­ons a CDC de finançament il·legal en el judici del cas Palau, Mas –que havia començat amb agraïments als pre­si­dents de l'ANC, Òmnium i l'AMI, pre­sents ahir– tan­cava recor­dant que el procés “va més enllà dels par­tits”, però rei­vin­di­cant alhora els “sacri­fi­cis” que havien fet els con­ver­gents, ara demòcra­tes, que “aspi­ren a lide­rar” la Cata­lu­nya del futur. Hi coin­ci­dia la coor­di­na­dora gene­ral, Marta Pas­cal, que feia una crida a “convèncer” pel sí “amb el segell del PDe­CAT”; és a dir, “des del mig”, com a par­tit ver­te­bra­dor, i que tam­poc va tenir manies a rei­vin­di­car “l'obra dels governs de Pujol”, i de tots els “con­ver­gents hones­tos”. Fins i tot va decla­rar la nova força “hereva” dels cons­truc­tors de la nació cata­lana, entre els quals hi ha el mateix Jordi Pujol o Enric Prat de la Riba, a més dels fun­da­dors d'Unió, Manuel Car­rasco i For­mi­guera, i d'ERC, Fran­cesc Macià.

Demano un sí enorme, del Poblenou a Vladivostok, que s'entendrà a totes les capitals menys en una
Carles Puigdemont
president de la generalitat
Ens sentim hereus dels grans constructors de la nació: Carrasco i Formiguera, Prat de la Riba, Macià o Pujol
Marta Pascal
coordinadora general pdecat
Haurem de demanar solidaritat als pobles d'Europa per a aquells que estan lluitant per la democràcia
Artur Mas
expresident i president pdecat
Cal aprendre dels errors, i Unió no va saber llegir la realitat del present en clau nacional
Joana Ortega
exvicepresidenta del govern
No estem davant d'un problema, sinó d'una realitat. La realitat és nostra; el problema el tenen a Madrid
Irene Rigau
diputada de junts pel sí
El 9-N és la font de confiança, la força que ens inspira avui per fer el referèndum. Sí: quan volem, podem
Francesc Homs
diputat del pdecat al congrés

Ortega lamenta el final d'Unió

L'exvicepresidenta Ortega, emocionada i agraïda per “l'escalf” rebut arran del judici pel 9-N, va lamentar la “trista notícia” de la desaparició d'Unió, partit en què ha militat fins al final, que li va donar “molt” i l'ideari del qual “continua vigent”, si bé n'admetia “errors”, com ara no haver “sabut llegir” l'actual realitat catalana. “Hem d'aprendre que els temps canvien i que cal una manera més horitzontal de fer política”, reflexionava. Presentada per Rigau com “una de les millors amigues del PDeCAT”, Ortega descarta per ara militar-hi, tot i que s'implicarà en els actes de la seva campanya pel sí. L'exmembre d'Unió Antoni Castellà tot just deia ahir a Catalunya Ràdio que el seu final “estava anunciat” des que va desmarcar-se del procés fa any i mig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia