Política

DESMUNTANT EL NO

Catalunya (NO) podrà suportar un boicot comercial

La internacionalització creixent de la nostra economia fa que Catalunya sigui cada cop menys vulnerable a un eventual boicot

Actualment, les vendes de les empreses catalanes a l’Estat espanyol representen només un 37% del total

La reacció irada de milers de con­su­mi­dors que es nega­ran en massa a com­prar pro­duc­tes fabri­cats en una Cata­lu­nya que, al seu enten­dre, ha fet cas omís de la llei és el gran fan­tasma que cada cop que es parla d’inde­pendència fan ser­vir els detrac­tors del dret legítim a deci­dir per inten­tar espan­tar ciu­ta­dans i, sobre­tot, el sec­tor tra­di­ci­o­nal­ment més amant de l’statu quo, els empre­sa­ris. Un dels estu­dis més catas­tro­fis­tes con­ti­nua sent el que va publi­car fa alguns anys el Minis­teri d’Afers Estran­gers espa­nyol, que entre molts altres des­as­tres, vati­ci­nava boi­cots comer­ci­als sis­temàtics i a gran escala, i també represàlies de la Unió Euro­pea. Fent un pronòstic “con­ser­va­dor” –afir­mava–, el PIB català cau­ria al vol­tant d’un 20% (Soci­e­tat Civil Cata­lana ho eleva al 23,4%).

No només hi ha mul­ti­tud d’estu­dis que qüesti­o­nen la meto­do­lo­gia uti­lit­zada per arri­bar a aques­tes xifres, sinó que la rea­li­tat de la nos­tra eco­no­mia des­munta automàtica­ment la base d’aquesta tesi, ja que les empre­ses cata­la­nes ja no depe­nen del mer­cat esta­tal per sobre­viure i, en tot cas, han demos­trat que saben espa­vi­lar-se i anar a bus­car els mer­cats que en cada moment li són més pro­pi­cis. Ho ha fet en els pit­jors anys de la crisi: com que la recessió ha estat més forta al mer­cat inte­rior que a la resta d’Europa i del món, les pimes cata­la­nes han fet grans esforços per diver­si­fi­car-se geogràfica­ment. I ho han acon­se­guit. El punt d’inflexió va ser l’any 2008, quan Cata­lu­nya ja va expor­tar el mateix a l’estran­ger que a l’Estat espa­nyol. Segons les dades faci­li­ta­des per Acció, l’agència per la com­pe­ti­ti­vi­tat de l’empresa , a par­tir de lla­vors la dependència del mer­cat inte­rior cada cop s’ha anat reduint més i a més velo­ci­tat. Actu­al­ment les ven­des a l’Estat espa­nyol repre­sen­ten només un 37% del total.

L’any pas­sat, i per sisè exer­cici con­se­cu­tiu, Cata­lu­nya va mar­car un nou rècord en expor­ta­ci­ons: 65.142 mili­ons d’euros, un 2% més. Segons els càlculs del govern, si Cata­lu­nya fos inde­pen­dent, seria el novè país de la Unió Euro­pea amb més expor­ta­ci­ons per càpita, al dar­rere de països com ara Suècia, Finlàndia, Itàlia, França i Por­tu­gal. Per con­tra, l’Estat espa­nyol, sense Cata­lu­nya, se situ­a­ria en la vint-i-dosena posició.

I si com va pas­sar amb el cava, les ven­des cata­la­nes tor­nes­sin a posar-se en el punt de mira si Cata­lu­nya declarés la inde­pendència? Nom­bro­sos són els infor­mes que mini­mit­zen els efec­tes d’un even­tual boi­cot. Segons els càlculs dels eco­no­mis­tes Modest Guin­joan i Xavier Cua­dras, que han estu­diat a bas­ta­ment aquest tema, en el pit­jor dels esce­na­ris, el boi­cot es tra­dui­ria en una reducció del 20% de les com­pres de pro­duc­tes cata­lans per part de con­su­mi­dors indi­vi­du­als i del 10% per part d’empre­ses espa­nyo­les, de manera que el PIB català cau­ria un 1,7% –que seria com­pen­sat amb escreix per l’eli­mi­nació del dèficit fis­cal–. En l’ante­rior informe que havien fet, esti­ma­ven una reducció del PIB del 2%, però el risc ha bai­xat, segons expli­quen, perquè la menor dependència del mer­cat inte­rior fa que “l’eco­no­mia cata­lana sigui cada cop menys vul­ne­ra­ble a una hipotètica reducció dels inter­can­vis comer­ci­als amb Espa­nya”. A Escòcia, en canvi, el pes del mer­cat britànic en la seva eco­no­mia creix, cosa que podria haver con­di­ci­o­nat el resul­tat del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, en què va gua­nyar el no, asse­nyala l’informe.

A casa nos­tra, refle­xi­o­nen Guin­joan i Cua­dras, “és molt pro­ba­ble que cada cop més els agents econòmics facin els seus càlculs econòmics sobre els cos­tos i els bene­fi­cis de la inde­pendència donant menys importància a les qüesti­ons comer­ci­als”. En canvi, podrien pri­o­rit­zar “els aspec­tes impor­tants en què aquesta podria modi­fi­car la capa­ci­tat com­pe­ti­tiva del país, com per exem­ple la major dis­po­sició de recur­sos per finançar el sec­tor públic o la capa­ci­tat de dis­se­nyar una política d’infra­es­truc­tu­res raci­o­nal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.