L’Europol assegura que l’ingrés dels Mossos depèn exclusivament de l’Estat
Recorda que és un afer intern després que Santamaría ho hagués vinculat a la normativa de l’agència
La comissió per activar-ho, a principi de setembre
L’ingrés dels Mossos a l’Europol és una qüestió que depèn exclusivament de l’Estat. La portaveu de l’agència de la UE en matèria policial, Tine Hollevoet, es va encarregar ahir mateix de desmentir els dubtes que havia aixecat al matí la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, quan va supeditar l’ingrés de la policia catalana a la normativa interna de l’organització, i recordava que aquest “és un afer nacional” de l’Estat, que cal resoldre “dins d’Espanya”. “No correspon a l’Europol participar en aquest debat”, concloïa la portaveu, abans de remetre-ho a les “autoritats espanyoles”. Hollevoet va evitar “especular” sobre si la presència dels Mossos a l’agència hauria pogut evitar els atacs terroristes de la setmana passada. Fa poques setmanes, el sindicat de policies europeu Eurocop ja va advertir que excloure els Mossos de les bases de dades de l’Europol podia comprometre la seguretat de tot Europa.
Si bé, després d’anys de reiterades peticions en aquest sentit fetes pel govern, aquest va ser un dels compromisos arrencats en la darrera junta de seguretat convocada al juliol, la número dos del govern estatal havia evitat al matí donar-ho per fet, en recordar que l’agència “té les seves pròpies normes de funcionament”. “Cal estar molt pendents del que la pròpia normativa i gestió d’Europol ens permet”, hi va afegir a Sant Sadurní d’Anoia, on es va reunir amb representants locals i de Subirats arran de l’abatiment dilluns allà de l’autor de l’atac a Barcelona.
El delegat de l’Estat, Enric Millo, va confirmar ahir que la comissió de seguiment que ha de fer efectius els acords del juliol, entre els quals hi ha la presència directa dels Mossos a l’Europol i al Centre de Coordinació Antiterrorista i Contra el Crim Organitzat (Citco), es reunirà a principi de setembre, després que el conseller d’Interior, Joaquim Forn, ja li ho recordés la vigília al ministre Juan Ignacio Zoido. Millo, que va parlar després de la reunió del comitè de coordinació antiterrorista creat dijous passat, va voler recordar que “no es tracta de crear òrgans nous ni de tenir competències noves”, les quals “estan molt ben definides”.
Les policies espanyoles, molestes
L’Associació Unificada dels Guàrdies Civils i el Sindicat Unificat de Policia, forces majoritàries als cossos policials estatals, van denunciar ahir “l’exclusió i l’aïllament” a què els van sotmetre durant la investigació i la gestió dels atacs gihadistes a Catalunya. Els sindicats, que van mostrar el suport a la tasca dels Mossos, en van culpar la “debilitat de les institucions i dels responsables polítics” de l’Estat, i van assegurar que la seva “dolorosa marginació” va respondre a un “únic objectiu: transmetre una imatge a l’exterior d’un estat català autosuficient”. Els sindicats exemplificaven la “descoordinació” en el fet que s’impedís l’accés de la Guàrdia Civil a la casa d’Alcanar o que les autoritats catalanes desconeixien que l’imam de Ripoll fos “deixeble” d’un dels principals detinguts de l’operació antigihadista Chacal el 2007. Segons ells, aquest menysteniment va anar en perjudici de la seguretat pública.
