L’última vergonya de l’imperi espanyol

Després del desastre del 1898, amb la pèrdua de la majoria de les colònies d’ultramar, Espanya va posar els ulls en l’Àfrica. Des de l’edat mitjana que els espanyols tenien enclavaments al Magrib, però durant els primers anys del segle XX aquesta presència es va fer més evident. El territori del Marroc estava configurat com un protectorat que des d’inicis del segle XX dividia la seva sobirania entre França i Espanya (que controlava la regió del Rif). En aquestes guerres que es van lliurar en terres africanes, durant la primera meitat del segle XX, la guerra de Melilla va ser la que va provocar la Setmana Tràgica ocorreguda a Barcelona el juliol del 1909. La causa detonant del conflicte va ser la crida de reservistes que va fer el govern espanyol per un reial decret el mateix juliol del 1909 per tal d’enviar tropes a Melilla. A banda del fet que la majoria de mobilitzats eren catalans, el fet de cridar altra vegada els reservistes de la lleva posterior al 1903 provocava que els homes cridats fossin ja casats i amb fills per mantenir. La notícia de la mort de 300 reservistes en la batalla del Barranc del Llop (1909) encara va exaltar més els ànims, i els aldarulls a la capital de Catalunya van provocar la mort de més d’un centenar de persones.

La derrotes a Annual (1921) van suposar un cop molt dur per a l’exèrcit espanyol. De fet, en les cròniques de la batalla es parla del desastre d’Annual pel gran nombre de baixes sofertes i durant anys hi va haver cançons populars que el recordaven. L’Espanya franquista va mantenir al nord d’Àfrica la zona de l’Ifni i la regió del Rif. En el context de la independència marroquina, Franco va cedir a la monarquia el Rif, i l’Ifni, després d’una breu guerra, va passar a mans marroquines pel tractat de Fes del 1969. El Sàhara, reclamat pel Marroc, encara es mantindria sota domini espanyol fins al 1975. Espanya es reservava sota la seva sobirania les places de Ceuta i Melilla. La darrera colònia espanyola va ser el Sàhara. Ocupat des del 1884, protectorat des del 1912 i província espanyola des del 1958, la seva independència va ser el resultat de la pressió internacional exercida per l’ONU i de les pressions internes del poble sahrauí. Des de finals dels anys seixanta va sorgir un moviment independentista que va concretar-se en la formació, el 1973, del Front Polisario, que iniciaria una guerra de guerrilles contra les tropes espanyoles. Amb el règim morint-se, Espanya va entregar el Sàhara al Marroc i a Mauritània. La convocatòria i celebració del referèndum d’autodeterminació encara és avui dia el gran problema de la descolonització del Sàhara.

Independència

1956

Sistema de govern

Monarquia constitucional