1-O: referèndum vinculant

La uni­la­te­ra­li­tat després de qua­ranta anys de règim autonòmic dins d’Espa­nya. La política cata­lana va entrar ahir en l’inex­plo­rat ter­reny de la des­con­nexió. El govern i el Par­la­ment van sal­tar la paret de la lega­li­tat espa­nyola con­vo­cant el referèndum de l’1-O i apro­vant la llei que l’empara després d’un dels plens de la cam­bra més llargs i acci­den­tats que es recor­den. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, i la resta de mem­bres del govern van sig­nar la con­vo­catòria de l’1-O a quarts de dotze de la nit, un cop la norma s’havia publi­cat al Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. A l’hora de tan­car aquesta edició, el ple de la cam­bra encara con­ti­nu­ava, en espera del nome­na­ment dels mem­bres de la sin­di­ca­tura elec­to­ral (l’òrgan que ha de super­vi­sar el referèndum) i la pre­visió d’ini­ciar la tra­mi­tació de la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, almenys amb l’admissió a tràmit. No només el Par­la­ment avançava cap a una mati­nada històrica. El pre­si­dent espa­nyol, Mari­ano Rajoy, en per­ma­nent con­tacte amb el rei, pre­pa­rava durant la nit la res­posta al que con­si­de­ren un des­a­fi­a­ment sense pre­ce­dents a la uni­tat d’Espa­nya i a la Cons­ti­tució espa­nyola.

El pas del marc espa­nyol a la nova lega­li­tat cata­lana que obria la llei del referèndum va ser agònic. JxSí i la CUP, d’una banda, i la resta de par­tits de l’opo­sició, de l’altra, es van embran­car en un debat ina­ca­ba­ble sobre el pro­ce­di­ment de tra­mi­tació de la norma, que a la pràctica va ser de lec­tura única. Però no van sal­tar espur­nes, només, entre els dos blocs. Les divergències entre els dipu­tats de CSQP, latents durant la legis­la­tura, van escla­tar diver­ses vega­des enmig del sorollós hemi­ci­cle. Ciu­ta­dans va anun­ciar una moció de cen­sura a Puig­de­mont amb ànim de forçar elec­ci­ons.

La llei esta­bleix un “règim jurídic excep­ci­o­nal” per garan­tir el referèndum i “pre­val jeràrqui­ca­ment” sobre totes les nor­mes que hi entrin en con­flicte “en tant que regula l’exer­cici d’un dret fona­men­tal i ina­li­e­na­ble del poble de Cata­lu­nya”. S’ancora, de fet, en la lega­li­tat inter­na­ci­o­nal. La votació final no es va fer, però, fins a dos quarts de deu del ves­pre, amb els 72 vots de JxSí, la CUP i Germà Gordó, i l’abs­tenció dels 11 de CSQP. En el moment de la votació, els dipu­tats de Cs, el PSC i el PP van sor­tir de l’hemi­ci­cle. La dipu­tada de CSQP Àngels Martínez va reti­rar les ban­de­res espa­nyo­les que, a tocar de cinc senye­res, van dei­xar els popu­lars als seus escons. Les va donar a la CUP, que van rete­nir-les perquè no es tor­nes­sin a col·locar com havia orde­nat la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell. Tot seguit, aplau­di­ments i Els sega­dors.

Tot ple­gat, després d’una tarda i un matí mara­to­ni­ans i sense pre­ce­dents en què l’objecte de debat va ser la via de tra­mi­tació, no el fons de la llei. JxSí va al·legar que l’opció ultra­exprés havia estat l’últim recurs després dels rei­te­rats intents fallits de fer-ho pel camí ordi­nari. “Ens hi han abo­cat clara­ment”, va etzi­bar Marta Rovira a l’opo­sició, que va denun­ciar rei­te­ra­da­ment la vul­ne­ració dels seus drets i d’incom­pli­ment de l’orde­na­ment autonòmic, des del mateix Esta­tut fins al que con­si­de­ren un abús del regla­ment de la cam­bra, pas­sant per algu­nes lleis com ara la del Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries.

La tensió es podia tallar amb un gani­vet. Sovint amb la veu alçada, dins i fora de l’hemi­ci­cle es van suc­ceir les dis­cus­si­ons cris­pa­des (amb crits inclo­sos) sobre el pro­ce­di­ment de tra­mi­tació ultra­exprés, que mal­grat totes les difi­cul­tats va tirar enda­vant amb els vots de JxSí i la CUP en apli­cació de l’arti­cle 81.3 del Par­la­ment. La majo­ria inde­pen­den­tista va al·legar que durant gai­rebé dos anys han inten­tat sense èxit obrir vies de debat ordinàries que han aca­bat al TC, de manera que és l’opo­sició qui els ha abo­cat a una via que no volien. “Hem fet un espec­ta­cle ver­gonyós”, va lamen­tar el dipu­tat de CSQP Albano Dante Fac­hin. El també secre­tari gene­ral de Podem va dema­nar la paraula al ple en una exhi­bició de la com­ple­xi­tat interna amb què con­viu el grup par­la­men­tari de la con­fluència d’esquer­res. Fac­hin bus­cava l’equi­distància entre els inde­pen­den­tis­tes i els cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, i alhora mar­cava distàncies amb el seu por­ta­veu, Joan Cos­cu­bi­ela, que havia estat un dels dipu­tats més bel·lige­rants amb la via ultra­exprés. Cos­cu­bi­ela fins i tot va rebre els aplau­di­ments de Cs, el PSC i el PP. “Mai tindré pro­ble­mes per coin­ci­dir amb qui sigui en defensa de la democràcia”, va etzi­bar. A més, ja durant el debat de la ini­ci­a­tiva, men­tre inter­ve­nia Lluís Rabell, qua­tre dipu­tats d’EUiA i Podem van sor­tir de l’hemi­ci­cle, comp­tant-hi Fac­hin, perquè en el seu propi grup no els dei­xa­ven par­lar. La CUP els va cedir una part del seu temps. “Qui ha de tenir a les seves mans el futur d’aquest país és la gent. Ens veiem l’1-O”, va sen­ten­ciar Fac­hin.

El ple es va inter­rom­pre diver­ses vega­des perquè la mesa i la junta de por­ta­veus es van reu­nir fins a sis cops al llarg del dia per trac­tar peti­ci­ons de recon­si­de­ració de l’opo­sició de qüesti­ons molt diver­ses. Cs, el PSC i el PP van apro­fi­tar totes les esclet­xes del Par­la­ment per defen­sar els seus drets, defen­sar la vigència del marc jurídic autonòmic i les il·lega­li­tats que subrat­lla­ven que come­tien els inde­pen­den­tis­tes, des de la mesa i l’hemi­ci­cle. A la pràctica, cada qüesti­o­na­ment de la tra­mi­tació ajor­nava el debat final i la votació.

Tot va començar a les nou del matí, quan la mesa del Par­la­ment es va reu­nir i va adme­tre a tràmit la pro­po­sició de llei del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació amb cinc vots a favor i un en con­tra. A banda dels qua­tre mem­bres de JxSí, també Joan Josep Nuet hi va votar a favor. JxSí i la CUP van reforçar aquest movi­ment sol·lici­tant explícita­ment que es produís l’admissió. A les deu va començar el ple, i de seguida la por­ta­veu de JxSí, Marta Rovira, s’aco­llia a l’arti­cle 81.3 per dema­nar la intro­ducció de la llei a l’ordre del dia i un escurçament dels tràmits par­la­men­ta­ris que eli­mi­nava, entre altres coses, la pos­si­bi­li­tat de l’opo­sició d’enviar la llei al Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries, i fixava un període per a la pre­sen­tació d’esme­nes i el debat i votació final de la llei. La publi­cació de la ini­ci­a­tiva al But­lletí Ofi­cial del Par­la­ment (BOPC) va gene­rar la pri­mera topada entre els grups inde­pen­den­tis­tes i l’opo­sició, que es van embran­car en dis­cus­si­ons for­mals i apel·laci­ons encre­ua­des al regla­ment del Par­la­ment durant tres reu­ni­ons més en què for­mal­ment s’ava­lu­a­ven les peti­ci­ons de recon­si­de­ració de l’admissió a tràmit del PSC, PP i Cs. Unes peti­ci­ons que, de fet, van pre­sen­tar esgla­o­na­da­ment per allar­gar les reu­ni­ons.

L’opo­sició argu­men­tava que la publi­cació al BOPC havia estat nul·la perquè no l’havia vali­dada el secre­tari gene­ral del Par­la­ment, Xavier Muro. JxSí va negar-ho aco­llint-se a l’arti­cle 112 del regla­ment, que esta­bleix una publi­cació automàtica quan ho dis­posa la mesa. Els qua­tre mem­bres de JxSí en van orde­nar la publi­cació per no posar en perill, van dir, cap fun­ci­o­nari. La polèmica estava ser­vida, perquè tant Muro com el lle­trat major, Antoni Bayona, van redac­tar un escrit que adver­tia del deure dels mem­bres de la mesa d’atu­rar la llei perquè afec­tava les anul·laci­ons i inter­lo­cutòries prèvies del Cons­ti­tu­ci­o­nal. Men­tres­tant, la fis­ca­lia anun­ci­ava una que­re­lla con­tra els mem­bres de la mesa que van per­me­tre la tra­mi­tació de la pro­posta i el govern espa­nyol va pre­sen­tar un inci­dent d’exe­cució al TC, amb el propòsit de recórrer con­tra tota ella tan aviat com fos apro­vada. El PSC també va pre­sen­tar un recurs d’empara del PSC per la vul­ne­ració dels drets dels dipu­tats.

A la tarda, en dues reu­ni­ons de la mesa i de la junta de por­ta­veus es va dis­cu­tir el rebuig a l’accep­tació d’esme­nes de rebuig a la llei (havien de ser par­ci­als, a l’arti­cu­lat), una de les esme­nes de JxSí i la CUP sobre la sin­di­ca­tura elec­to­ral i un escrit del Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries. L’òrgan con­sul­tiu va recor­dar, a petició del PSC i Cs, que era pre­cep­tiva la petició de dictàmens sobre l’ade­quació de la llei al marc autonòmic. La majo­ria inde­pen­den­tista va asse­nya­lar que el ple, durant el matí, ja havia deci­dit estal­viar-s’ho. Era l’enèsim intent d’ajor­nar l’ine­lu­di­ble debat i apli­car les vies ordinàries sobre un tra­mi­tació carac­te­rit­zada per l’excep­ci­o­na­li­tat. Gai­rebé trenta anys després de la pri­mera reso­lució en què el Par­la­ment defen­sava el dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels cata­lans, el Par­la­ment i el govern es con­ju­ra­ven perquè els cata­lans l’exer­cei­xin d’aquí a 24 dies.