Un nou rumb per al ‘Brexit’

La predisposició de la primera ministra britànica, Theresa May, a allargar la mà als líders europeus durant el seu discurs a Florència la setmana passada ha començat a donar resultats. La quarta ronda de negociacions pel Brexit, celebrada aquesta setmana a Brussel·les, ha obert una nova dinàmica més positiva i amb un to més conciliador per part dels dos homes que s’enfronten a banda i banda de la taula: el francès Michel Barnier i el britànic David Davis.

Després de diverses reunions amargues en què l’un i l’altre es retreien la falta d’avenços, ahir dijous Barnier va admetre que ha estat “una setmana constructiva”. I va atribuir els canvis, precisament, a la intervenció de May des d’Itàlia. El seu homòleg a Londres va parlar, fins i tot, “d’importants passos endavant” en les converses i d’un moment “vital”. Barnier, aleshores, va voler matisar que, no obstant això, tot plegat encara no era “suficient” per passar a una segona fase de la negociació.

Un calendari llarg

I és que les converses del Brexit es desencallen, però encara queda un camí llarg per començar a parlar d’un acord comercial, un dels elements que més importen a Londres, i que Brussel·les sap que pot utilitzar per reforçar la seva mà negociadora. De fet, el calendari inicial de les negociacions del Brexit preveia que en la propera cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea, que tindrà lloc a Brussel·les a mitjan octubre, es pogués donar per acabada la primera ronda de converses i s’obrís la segona. És a dir, que es passés de parlar de com s’ha de fer el divorci a negociar com serà la futura relació entre Londres i Brussel·les.

Barnier va parlar de “setmanes, potser mesos” per passar d’una fase a l’altra, un calendari que implicaria, de fet, un retard respecte al període que s’havia previst inicialment. Però Davis, per la seva banda, va assegurar que hi havia hagut progrés a l’hora de “donar més certesa als ciutadans i als negocis” sobre què passarà després del Brexit, quan Londres proposa obrir un període de transició suau de dos anys, i també sobre les garanties financeres que oferirà a la UE. “Complirem els  nostres compromisos”, va assegurar, donant per fet que el govern britànic assumirà una factura de sortida del club. Això sí, no hi ha encara prou claredat sobre la quantitat que haurà de pagar Londres.

Potser 20.000 milions

El govern britànic només ha concretat que cap país de la UE haurà de posar més diners en els pressupostos per culpa de la sortida de Londres. Els càlculs des de la capital britànica se situen al voltant dels 20.000 milions d’euros, lluny de les xifres tres vegades més elevades que s’han insinuat, en diverses ocasions, des de Brussel·les.

“El Regne Unit ens ha dit que encara no està en disposició de dir quins són els seus compromisos [financers]”, va lamentar Barnier. “Per a la UE, l’única manera d’assolir el progrés suficient per passar a la fase següent és que tots els compromisos assolits amb els 28 es paguin als 28”, va insistir.

“Encara hi ha feina per fer”, va remarcar el francès, que, tot i això, va prometre continuar treballant amb un “esperit constructiu” fins que s’assoleixi un acord que permeti una “sortida ordenada del Regne Unit” de la UE.

Així mateix, el govern britànic es va comprometre a convertir en llei europea l’acord de sortida, cosa que hauria de garantir els drets dels residents europeus al Regne Unit.