aplicació del 155
Els ajuntaments, contra el 155
L’AMI i l’ACM demanen als ens locals que expressin en un ple el rebuig al 155 i el suport a la DI
L’executiu no té decidit si el president Puigdemont ha d’anar a Madrid i indica que el ple extraordinari serà dijous o divendres
El govern estudia si al·legaran i si Puigdemont anirà al Senat
Els ajuntaments entren a l’escena política en una setmana clau i definitiva per fer avançar, o no, el procés independentista. La suspensió de l’autonomia que comporta l’aplicació del contingut de l’article 155 i el fet que sigui el PP encapçalat pel president Rajoy qui agafi les regnes de Catalunya han aixecat totes les alarmes dins de les institucions catalanes.
Els alcaldes començaran a convocar a partir d’avui els seus regidors en plens extraordinaris per mostrar el rebuig de les corporacions locals a unes mesures que, consideren, suposen la “liquidació de facto” de la Generalitat i el Parlament. Així ho indica el contingut de la moció que l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha traslladat als ens locals perquè la subscriguin en sessió plenària abans de dijous. El text de la moció, a més de rebutjar l’article 155, també aposta clarament perquè Puigdemont opti per tirar endavant el mandat del 27-S rearmat amb els resultats de l’1-O i apliqui les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, la qual cosa implica fer efectiva la declaració d’independència i l’inici del procés constituent.
De moment, no es perfila cap altre via amb prou suports perquè acabi imposant-se. El portaveu del govern, Jordi Turull, ho va ratificar ahir assegurant que sobre la taula “no hi ha la possibilitat de convocar eleccions” davant el que qualifica com “un cop d’estat en tota regla” a les institucions catalanes. Altra cosa són les preses de posició personals que algun membre de l’executiu hagi pogut expressar en privat, va explicar Turull.
El camí triat per l’executiu es donarà a conèixer en el ple que el president té previst de sol·licitar avui a la junta de portaveus del Parlament. Fonts de l’executiu català situen aquesta sessió a finals d’aquesta setmana, concretament indiquen que serà dijous o divendres. El govern encara no ha decidit si abans presentarà al·legacions al contingut de l’article 155 i si és adient que sigui el president Puigdemont qui les defensi a Madrid, concretament en la comissió del Senat que s’ha creat ad hoc per a aquest tema i per a la qual ha estat designat el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, entre altres dirigents del PP. Puigdemont té temps fins dijous per presentar-hi les al·legacions.
De moment el que sí que és objecte d’estudi per part dels serveis jurídics, segons Turull, és l’execució del 155 per “denunciar fins a quin punt el govern de Rajoy ha actuat al marge de la llei”. Precisament, el catedràtic de dret constitucional a la UAB, Joan Lluís Pérez Francesch, va expressar ahir el seu estupor: “Sobta la capacitat d’inventiva jurídica que té el poder polític”, i va denunciar que el que vol fer Rajoy és “un cop d’estat inconstitucional”. Per l’expert, cessar el govern “és una aberració política” com també ho és voler “carregar-se el principi d’autonomia parlamentari, que és històric”, i es va preguntar si aquesta acció del PP és el principi per il·legalitzar partits independentistes.
Entre les alcaldies que expressaran el seu rebuig al 155, ahir es va avançar la de Madrid. L’alcaldessa Manuela Carmena sense voler entrar a valorar una decisió de l’Estat, sí que va reclamar que s’actuï amb “un sentiment de proximitat”, ja que “perquè les grans poblacions se sentin satisfetes pels marcs jurídics que estableix la Constitució ha d’haver-hi un sentiment de proximitat”. Ahir a la tarda, la Puerta del Sol va ser escenari d’una manifestació per demanar la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i es van donar mostres de suport als catalans en vista de l’aplicació del 155.
Les reaccions a aquestes mesures van continuar protagonitzant la jornada política d’ahir, diumenge. El conseller Raül Romeva va fer una crida a defensar la futura construcció d’una república catalana. “És una absoluta necessitat de supervivència”, i va demanar als ciutadans “fermesa, serenitat i dignitat com mai”.
Més esquerdes al PSC