“La gent està desorientada perquè hem rebut de valent”

No ho sé segur, però diria que dels que més. No per volun­tat pròpia, sinó per un cop d’estat impo­sat des dels par­tits uni­o­nis­tes, que han deci­dit que aquest país ja no s’auto­go­ver­nava i que l’Estat espa­nyol ho pas­sava a con­tro­lar tot.

Va direc­ta­ment lli­gat amb l’1-O, en què més de dos mili­ons de per­so­nes van mani­fes­tar el seu vot de si volien que Cata­lu­nya esde­vingués un estat inde­pen­dent. La res­posta a favor del sí va ser acla­pa­ra­dora i el 27 es va mate­ri­a­lit­zar la volun­tat de tirar pel dret i cons­truir el que ha de ser la República cata­lana. El que la CUP no sabia és que que­da­ria en una pro­cla­mació i que no es faria efec­tiva.

El referèndum de l’1-O també estava pro­hi­bit i ens per­se­guien les urnes. Mal­grat tot el vam fer i vam gua­nyar. Això ho vam acon­se­guir deso­beint ordres i con­fi­ant uns i altres. El 27 calia man­te­nir aquesta dinàmica perquè teníem un poble dem­peus. El que va fallar és que el govern ho posés al con­ge­la­dor. Tirar enda­vant demana fer­mesa i volun­tat.

També ens van adver­tir, però no podem tenir un dis­curs pater­na­lista dient que faran un mal ús de la seva violència i aco­tar el cap. S’ha de con­fiar en el poble, que ha tin­gut un paper molt digne, i posar-nos a l’altura de les ins­ti­tu­ci­ons. A par­tir del 28 calia fer decret, reco­llir els suports inter­na­ci­o­nals i donar un mis­satge de tran­quil·litat i fer pinya entre tots.

Ara la gent està deso­ri­en­tada i és nor­mal perquè hem rebut de valent. Tenim un 155, els pre­sos polítics i un govern a l’exili. Les mul­ti­na­ci­o­nals i els lob­bies finan­cers han fet el joc perquè aquest movi­ment popu­lar s’espanti. Sabem com les gasta l’Estat espa­nyol. La República no es pro­cla­marà única­ment des d’un Par­la­ment sinó que serà un pas col·lec­tiu del poble.

La història ens diu que, mal­grat les ame­na­ces i la repressió, si un poble està deci­dit a avançar, avança. Tenim la plena con­fiança que si res­po­nem igual que l’1-O la República es pot mate­ri­a­lit­zar. No es pot obli­dar que hi ha cau­ses ober­tes a més de 800 per­so­nes que estan en procés de judi­ci­a­lit­zació. No m’estra­nya­ria que la repressió s’inten­si­fiqués i con­tinués aquesta cacera de brui­xes als qui defen­sem cons­truir un estat propi.

ERC i JxCat fan un joc molt en clau elec­to­ral. Nosal­tres diem el que pen­sem i es pot par­lar de deso­bediència o via uni­la­te­ral, però és una res­posta al que reclama la gent. Volem un futur i una soci­e­tat més justa en els valors del repu­bli­ca­nisme.

S’han de posar al cen­tre del debat polític les actu­als neces­si­tats soci­als que tenen les famílies. S’han d’esme­nar temes en clau finan­cera, amb l’estafa que hi ha hagut per part de les enti­tats bancàries, i també d’habi­tatge i drets labo­rals. El 155 i el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal no volen que aquí es pugui legis­lar, i impo­sen un model que no té res a veure amb la sen­si­bi­li­tat en temes de caràcter social o ambi­en­tal. S’ha de qüesti­o­nar el model ali­men­tari, energètic, de trans­ports o de comu­ni­ca­ci­ons que volem.

La sen­ti­rem si anem deci­dits. Va començar a par­lar arran de les mobi­lit­za­ci­ons però va callar quan es va con­ge­lar la República. No serà imme­diat però Europa s’aca­barà pro­nun­ci­ant. També és cert que no li interessa gaire la democràcia dels pobles i la prova és que s’ha anat tan­cant en ella mateixa.

Ens ho podem plan­te­jar, per què no. Nosal­tres som crítics amb la UE perquè pen­sem que no defen­sen els interes­sos de les clas­ses popu­lars i només pen­sen en unes mino­ries eli­tis­tes. A par­tir d’aquí es pot valo­rar què ens interessa a tots ple­gats i un referèndum és una bona eina.

Una de les esme­nes que ha fet la CUP és tren­car la dinàmica d’apol­tro­na­ment a la política i els dipu­tats actu­als anem a la cua. Tenim una orga­nit­zació viva, on tenim gent a tot arreu i amb capa­ci­tat de gene­rar relleu. Con­ti­nuo exer­cint la política defen­sant la sobi­ra­nia ali­mentària com a pagès o estant als car­rers en qual­se­vol rei­vin­di­cació de caràcter naci­o­nal.