opinió
Les urnes
Les especulacions augmenten a l’hora de saber el format de la investidura de Carles Puigdemont després d’haver estat proposat pel president del Parlament, Roger Torrent, candidat a la presidència de la Generalitat. Fins ara, l’independentisme s’ha fet valer mitjançant votacions que han estat totes declarades il·legals per la justícia espanyola i les forces polítiques unionistes.
Les urnes per la independència van començar a Arenys de Munt, el 13 de setembre del 2009, amb la següent pregunta: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?”. Va guanyar el sí. Al cap de cinc anys també va guanyar el sí quan va arribar el 9-N: “Vol que Catalunya esdevingui un estat?”. Tres anys més tard, l’1 d’octubre, amb resultat afirmatiu: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?. Després, el 27 de setembre del 2017, quan el Parlament de Catalunya amb la majoria sobiranista va aprovar la proposta de resolució que regula la proclamació de la República Catalana. Totes les votacions esmentades han acabat al jutjat amb multes, empresonats, exiliats... Les votacions han estat interpretades per l’Estat com un desafiament. Mai s’han entès com l’expressió d’una voluntat popular. L’històric indica que la investidura seguirà també un format de votacions per investir el candidat, Carles Puigdemont, proposat per la presidència del Parlament després d’haver escoltat tots els grups polítics. És a dir, malgrat que encara no hi ha data –serà abans del 31 de gener–, l’especulació assenyala que la investidura es farà sense el candidat present a l’hemicicle.
Hi haurà votacions i, en el cas que els sobiranistes es posin d’acord, Puigdemont obtindrà la majoria de la cambra per ser president. Una altra cosa serà que, com en les altres votacions promogudes per l’independentisme, l’Estat doni validesa a la votació. Que avisen i adverteixen que serà que no...