Enfrontats amb el veí

Les fake news centren l’atenció mediàtica de les picabaralles entre Brussel·les i Moscou, però el perill de conflicte entre les dues potències va més enllà de la propaganda. Segons l’últim l’informe de la Munich Security Conference Foundation, hi ha un risc creixent d’enfrontament armat entre Europa i Rússia. “La greu situació actual, d’errors de càlcul i malentesos, podria conduir a un xoc militar involuntari”, afirma l’anàlisi. El centre d’opinió assegura que “l’erosió dels instruments de control d’armament i el desplegament de capacitats militars addicionals podria provocar un deteriorament de la seguretat a Europa”.

L’OTAN diu que no vol “una nova carrera armamentista”, però l’informe detecta una “doble estratègia de dissuasió i diàleg” amb els veïns russos. En aquest context, alerta que Ucraïna continua sent “l’impediment més gran” per rebaixar la tensió i constata la “falta de progrés significatiu en la implementació dels acords de Minsk”. Tampoc es mostra positiu sobre la seguretat als antics estats satèl·lit soviètics, que qualifica de “controvertida”, ja que es troben enmig dels dos blocs, just quan la política de veïnatge de la UE “ha perdut el seu atractiu”. Precisament, la UE acaba de presentar un nou pla per apropar els Balcans occidentals a la seva òrbita. Dos anys després de l’annexió de Crimea, la despesa militar a Europa es va incrementar un 2,8%, un augment impulsat pels països de l’est perquè els occidentals van reduir els seus pressupostos de defensa a partir de la crisi. Si bé els membres europeus de l’OTAN gasten tres vegades més que Rússia, Putin ha disparat la inversió militar en els últims anys. Segons les dades del prestigiós institut de recerca SIPRI, entre el 2010 i el 2016 Moscou va incrementar gairebé un 60% la seva despesa en armament.

L’amenaça del terrorisme, la crisi a Ucraïna i l’onada migratòria han servit d’excusa a les cancelleries occidentals de la UE per potenciar el seu sector de defensa. En l’últim any, Brussel·les ha avançat en la integració militar a través d’una cooperació estructurada amb la majoria dels seus estats membres i va pel camí d’establir un Fons Europeu de Defensa que injecti 5.500 milions d’euros anuals a la indústria d’armament. Tanmateix, associacions pacifistes i eurodiputats critiquen la deriva defensiva i l’acceleració de la militarització de la UE. Per exemple, l’informe de l’ONG belga Vredesactie desaprova que l’executiu comunitari se centri en la tecnologia en comptes de buscar alternatives per resoldre els problemes d’inseguretat. En aquest sentit, lamenta que l’instrument europeu per a la resolució de conflictes només disposés de 29 milions el 2017. D’altra banda, la publicació de l’informe de la Munich Security Conference Foundation va coincidir, ahir, amb l’anunci per part del president Macron dels seus plans per incrementar la despesa pública en defensa un 35% entre 2017 i 2025, complint així el recurrent requeriment de l’OTAN als seus membres de dedicar un 2% del PIB a defensa. Només Grècia, Estònia, Regne Unit, Romania i Polònia arriben a aquest barem a la UE. El nou pressupost francès preveu una major inversió en equipament, la modernització de les forces armades i més formació per combatre amenaces terroristes.