Tots contra Bolsonaro

El món mira amb estu­por el Bra­sil. Com és pos­si­ble que el mateix elec­to­rat que fa una mica més de 15 anys va votar per Luiz Inácio Lula da Silva, el pri­mer obrer a arri­bar a la pre­sidència, hagi optat ara per Jair Bol­so­naro, un exmi­li­tar que defensa la tor­tura i que molts con­si­de­ren un perill per a la democràcia?

La premsa bra­si­lera sumava expli­ca­ci­ons més o menys com­ple­xes, en bona part basa­des en el des­con­ten­ta­ment social envers la classe política, enfon­sada en el descrèdit de múlti­ples casos de cor­rupció i una eco­no­mia en crisi. Bol­so­naro, que fa 27 anys que està al Congrés sense que hi hagi cap llei amb la seva sig­na­tura, era fins ara el polític que les tele­vi­si­ons con­vi­da­ven per riure de les seves bar­ba­ri­tats. Ara se situa a menys de qua­tre punts de la pre­sidència del Bra­sil, el país més gran i poderós de l’Amèrica Lla­tina.

Els polítics bra­si­lers estan sac­se­jats per la irrupció de Bol­so­naro. Ningú s’espe­rava que el seu crei­xe­ment elec­to­ral fos tan meteòric, però en l’últim moment van témer fins i tot que guanyés en la pri­mera volta. Les urnes li van donar diu­menge el 46,5% dels vots, a una distància de més de 16,5 punts de Fer­nando Had­dad, l’home esco­llit per Lula per lliu­rar bata­lla en nom seu i en el del Par­tit dels Tre­ba­lla­dors. Lula està empre­so­nat per cor­rupció i no va poder ser can­di­dat.

El resul­tat ha posat en evidència la des­in­te­gració política que viu el Bra­sil. El vot a Bol­so­naro ha arri­bat tant a les clas­ses aco­mo­da­des com als estrats més pobres, prin­ci­pal­ment aquells que van fer cas de la crida al vot que va fer per als grups evangèlics, molt pode­ro­sos al Bra­sil. Bol­so­naro té, a més, el suport dels empre­sa­ris i els mer­cats. Aquests sec­tors no tenen clar què podrà fer Bol­so­naro al poder, al cap­da­vant d’un par­tit minúscul i un Congrés en què serà segona mino­ria, dar­rere del PT. Però el pre­fe­rei­xen abans que Had­dad. La borsa de São Paulo, la més gran de l’Amèrica del Sud, va pujar ahir més del 6% i el real es va apre­ciar res­pecte al dòlar.

Men­tres­tant, tot l’arc polític que va del cen­tre a l’esquerra va ini­ciar ahir una dura feina d’ali­an­ces per rever­tir el tri­omf de Bol­so­naro en la segona volta, pre­vista el dia 28 d’aquest mes. Va obrir el joc Ciro Gomes, un exmi­nis­tre de Lula que va acon­se­guir el 12% dels vots: “Faré el que he fet tota la meva vida, que és llui­tar per la democràcia i con­tra el fei­xisme.” Les matemàtiques i la història estan con­tra Had­dad, que neces­sita més de 20 punts per superar el 50% dels vots en la segona volta i mai un can­di­dat que ha per­dut en la pri­mera ho ha acon­se­guit.

Els vots de Ciro Gomes no reso­len el pro­blema a Had­dad, però almenys podrien obrir la porta a noves ali­an­ces. El Par­tit Soci­al­demòcrata (PSDB), pro­ta­go­nista de la política bra­si­lera durant els últims 25 anys, pràcti­ca­ment ha des­a­pa­re­gut. El seu can­di­dat a pre­si­dent, Geraldo Alck­min, ha que­dat reduït a menys del 5% dels vots, lluny de quan el par­tit era el pro­ta­go­nista de totes les finals. El votant del PSDB sem­bla més pròxim a Bol­so­naro que a Had­dad, però mai se sap. Com pot el líder esquerrà acon­se­guir lla­vors els vots que li fal­ten? La clau de la segona volta rau en el 20% que no van anar a votar, 30 mili­ons de bra­si­lers que diu­menge van pre­fe­rir que­dar-se a casa.

Per seduir aquest ampli elec­to­rat, Had­dad haurà de virar cap al cen­tre i acon­se­guir així el suport de tots aquells que detes­ten Lula, a qui con­si­de­ren res­pon­sa­ble de la crisi econòmica que hi ha al país, però que es neguen a fer el salt al buit que implica Bol­so­naro.

L’exmi­li­tar té la pre­sidència sota el braç, però no pot come­tre errors. El seu prin­ci­pal obs­ta­cle són els debats tele­vi­sats en què haurà de par­ti­ci­par con­tra Had­dad. La seva cam­pa­nya es va con­cen­trar en les xar­xes soci­als, prin­ci­pal­ment després d’haver estat apu­nya­lat fa un mes durant un míting. I no és gens clar si sobre­viurà a un debat cara a cara en què sigui inter­pel·lat sobre temes a fons.