Política

ÁNGELES RIBES

CANDIDATA DE CIUTADANS A L’ALCALDIA DE LLEIDA

“No hi pot haver llaços, com tampoc pintades homòfobes”

“La solució al conflicte català és la Constitució Espanyola i si algú vol canviar-la ha d’aconseguir majories”

“A Lleida hem garantit que la convivència sigui tranquil·la i normal i que no hàgim entrat, com en altres ciutats, en guerres ideològiques entre veïns”

Ciutadans em va convèncer perquè planta cara sense cap complex a la preeminència del pensament nacionalista
Els lleidatans ja han participat dos cops en uns pressupostos participatius, escollint on s’inverteix un milió d’euros
Lleida no està ni dins l’AMI ni s’ha sumat a mocions que van en contra del nostre ordenament judicial

Ángeles Ribes va entrar per casualitat en el món de la política però se sent totalment preparada per governar una ciutat que, gràcies a Ciutadans –assegura –, té una bona convivència entre veïns. Defensa que la seva formació és la que permet garantir-la.

Quan i per què va entrar en política?
Mai havia militat en cap partit, simplement votava en les eleccions i mirava per sobre els programes, com quasi tothom. Feia temps que no em sentia representada per cap partit, però un dia vaig sentir Albert Rivera i em va convèncer.
Per què se sentia representada per Cs?
Perquè deia el que jo i més gent feia temps que pensàvem, que els grans partits, tants els nacionalistes com els que tradicionalment havien d’haver-se enfrontat a aquest tipus de nacionalisme, el PP i el PSOE, estaven totalment entregats. Ciutadans planta cara sense cap complex a aquesta preeminència del pensament nacionalista, és el que més em va agradar, però també les propostes de regeneració democràtica i de posar fi a aquell bipartidisme tan anquilosat.
Hi ha gent que pensa que Ciutadans i la resta de forces del 155 han apostat per la repressió per solucionar el conflicte polític català. Creu que això els pot passar factura, a les municipals?
No, si tenim en compte que la veritable repressió ha estat realitzada per aquells que creuen que les lleis no van amb ells i que en el fons són com nens petits, que els que els agrada ho apliquen i el que no ho deixen per a un altre. Entenc que hi ha partits que els agrada utilitzar el terme “repressió”, però Espanya és una democràcia plena on tot ciutadà té garantits els seus drets i on els polítics no hem de ser mai els que ens saltem la llei a la torera i ens situem per sobre del comú dels mortals. La ciutadania agraeix que es defensin els seus drets amb la llei a la mà, i és el que es va fer amb el 155.
Però que molta gent demana un referèndum pactat és una realitat. Quina és la proposta de Cs per solucionar el conflicte polític?
Li donaria la volta: quina és la proposta dels partits que volen saltar-se les lleis a la torera per als que volem viure en un estat de dret?
Ara li estic preguntant a vostè.
La solució és la Constitució Espanyola. I si algú vol canviar-la, hi ha maneres de reformar-la, simplement es tracta d’aconseguir majories.
Ha demanat la retirada dels llaços grocs de la seu de la Diputació de Lleida. Per què?
Vaig ser jo mateixa. I també de l’ajuntament, perquè la llei garanteix que les administracions públiques han de ser neutrals perquè pertanyen a tots.
Però vostè ha defensat que seguiran treballant per garantir que “la ciutat, institucions i carrers siguin de tots”. Als carrers tampoc hi pot haver llaços?
No. Quan es planteja això, s’hauria de fer exercici d’empatia inversa i pensar què passaria si de sobte la ciutat fos envaïda per proclames de partits que estan a les antípodes del separatisme o fins i tot antidemocràtics. Segur que no els agradaria. De la mateixa manera que no consentim que hi hagi pintades homòfobes, masclistes o sexistes, tampoc aquestes.
Creu que un llaç groc està al mateix nivell que una pintada homòfoba?
Del que es tracta és que l’espai públic ha de ser de tots.
Lleida porta 40 anys de govern socialista. Creu possible el canvi?
Porto presentant-me a l’alcaldia des del 2007 i el recorregut ha estat ascendent. Estem ara més ben preparats que mai, sobretot després del màster dels últims quatre anys, que han estat molt intensos no només per la situació política sinó perquè hem entrat set grups molt diferents i hem fet coses tan importants com ara el POUM i hem estat clau en els pressupostos municipals.
De la seva gestió, destaca la posada en pràctica dels pressupostos participatius. En què han consistit?
En dues ocasions ja, els veïns han hagut de decidir on van a parar un milió d’euros, escollint entre diferents projectes, tant de barri com de ciutat. Els pressupostos participatius són al nostre programa des del 2007, creiem important que els veïns puguin decidir una part de les inversions, i a Lleida ha estat possible perquè va ser un dels acords a què vam arribar amb l’equip de govern.
Efectivament, amb el PSC van tancar un acord polític per facilitar la governabilitat de la Paeria. Quin balanç en fa?
Quan vam arribar al consistori, amb 4 regidors, ens vam plantejar quin tipus d’oposició fer, la del tot està malament o la de participar en acords de govern per introduir propostes del programa i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Vam fer això últim. Vam tancar diferents acords amb el PSC, entre ells mesures de transparència i rigor fiscal. En l’apartat de lleialtat institucional, Lleida no està dins l’AMI ni s’ha sumat a mocions que van en contra del nostre ordenament judicial. Aquí els veïns no s’enfronten per qui posa i treu llaços: ho fan els serveis de neteja municipal. Hem garantit que la convivència sigui tranquil·la i normal i que no hàgim entrat, com en altres ciutats, en guerres ideològiques entre veïns.
Lleida té un 30% de nouvinguts. S’ha de treballar per facilitar la seva integració i/o desplegar més ajudes socials?
El problema no és d’on vinguin les persones, sinó que els ajuntaments tenim un greu problema de finançament i estem assumint competències que són de la Generalitat, sobretot en temes socials i cada cop més de seguretat. S’ha d’agafar el toro per les banyes i veure de qui és la competència, qui ho ha de pagar i si el govern ens ha de transferir més diners.
Quins reptes de millora té Lleida?
Té grans oportunitats perquè la situació geogràfica és excel·lent i té una bona qualitat de vida, però no pot ser una ciutat de pas. El sistema universitari de formació dual està funcionant molt bé, ens falta impulsar l’FP dual. Així podrem apostar no només pel sector agroalimentari i ramader, sinó també per la part d’investigació i tecnologia que porta associat.
Ha declarat com a investigada pel cas EMU, sobre presumptes irregularitats en els comptes de l’empresa municipal d’urbanisme. Com està el tema?
Han passat tots els investigats i testimonis i estem esperant que el jutge dicti sentència, tot i que hem demanat el sobreseïment del cas.

De la ràdio a liderar la llista per Lleida

Va néixer a Jaca fa 51 anys, però des dels 11 que viu a Lleida. Ángeles Ribes va fer diferents feines, com ara classes de dibuix i de dependenta d’una botiga, fins que va descobrir la seva passió. Un dia del 2006, la seva mare li va dir que havia d’escoltar “un noi” que li agradava molt. Era Albert Rivera. Ribes va sentir-lo per la ràdio i, efectivament, li va agradar. Pocs mesos després s’unia al projecte de Cs i, després de guanyar les primàries, es va convertir el 2007 en la seva candidata a l’alcaldia de Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.