OPINIÓ
La incògnita Puigdemont
Ningú acaba de creure's del tot que Carles Puigdemont no serà candidat en unes pròximes eleccions a la Generalitat, malgrat que des dels primers dies que va ser investit ha mantingut que assolia el càrrec fins al referèndum que té previst convocar com a molt tard el mes de setembre. El seu compromís, per tant, s'acabaria aquest any. Ningú s'ho acaba de creure. La incredulitat és deguda al fet que en el món de les estratègies de la política catalana, fins i tot de la seva formació, es generen dubtes fins i tot quan es diu la veritat i no es vol mentir.
La incògnita Puigdemont alimenta els moviments successoris dins del PDeCAT. La consellera Neus Munté i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, són les persones que apareixen amb més força com a alternatives. No es descarta del tot l'expresident Artur Mas, tot i que suposaria poca renovació. En els darrers mesos no ha estat en la política activa.
El govern no l'ha utilitzat, tal com havia dit, com a representant en esdeveniments internacionals, menys ahir, que va viatjar fins a Lisboa per assistir als actes funeraris de l'expresident portuguès Mário Soares.
Per al funcionament diari i lluny de l'estratègic no és bo que l'actual president convisqui amb la incògnita de la seva continuïtat. Per posar alguns exemples allunyats de la política. El Vaticà anuncia d'un dia per l'altre els canvis en la seva cúpula de cardenals, llevat de les jubilacions que són degudes a l'edat. El mateix fan entitats com ara La Caixa, amb els anuncis inesperats de darrera hora dels divendres i tantes altres institucions que no volen alimentar els moviments successoris.
Ni els seus ni l'oposició s'acaben de creure que Puigdemont llanci la tovallola aquest any. Ja es veurà. De moment, és l'únic que pot convocar eleccions i oficialment encara queden tres anys...